¡Quant diferents, a voltes, són els gusts ..!

Cadascú té el seu parer, pero gusts, els hi ha per milers. No devades un aforisme diu: «El gust no està en el plaer continu, sino en el canvi de plaers i qui vol en esta vida tindre totes els coses al seu gust, tindrà ... molts disgusts.» Aforisme sensat que el compartixc. Per això quan la meua muller, estant en la cuina, me diu: «¿prova açò i dis-me qué te pareix?». Yo ho prove i li dic: «Pense que está un poquet salat». I ella me respon, «Puix no. Està be.». I yo acabe dient: «¿I per a qué m'ho preguntes si ya ho sabies adés?». I no discutixc. Cadascú és lliure de tindre son gust: a uns els agrada lo salat i, ad atres, més lo dolç, sent jóvens. Perque, sent vell, com yo- ya no menges lo que vols. Me diuen: res de salat, per la tensió alta que tinc; ni dolç perque estic en cifres casi de la diabetes. ¿I qué és lo que faç? Puix, com diu Arguiñano, menge poquet de tot. I Deu que me ajude a viure hui i demà. Perque, també recorde cóm encontrava de bons els boniatos bollits o torrats per a berenar, i, en canvi, si me'ls donaren ara, diria que preferixc un trocet de coca en panses i anous. I és que tot canvia. De chiquet te dien menja i menja i te faràs major i, després, no menges tant que cauràs malalt.