El sentiment religiós apareix en l'home quan naixen en ell les primeres llampades de son espirit. Des d'eixe moment es va transformar el primat en un ser diferent. Superior als atres animals. Com diu el Rig-Veda: «Lo mortal ha fet lo immortal.»

Publicidad

Difícil és remontar-nos a l'home del Cromanyó o al del Neardenthal i fixar en aquells hòmens eixe aguaitó de llei espiritual. Pero la paleontologia i la geologia, inclús, tenen molts esclavons que nos porten com en una cadena de mits i de llegendes de deus -per una espècie de panteisme del que l'antropoformisme trau divinitats a mansalva. Vullc dir que lo religiós ha segut consubstancial en l'home i aplegue a la conclusió de que lo religiós no és sols penyora d'ahir ni el descreure invent d'ara sino, abdós, de sempre. Creents, adictes a una fe que vixquen lliurement la seua creença i deixen que els demés facen lo que vullguen no crec que facen mal a ningú. En el carrer, que se manifesten com són i res més. En les càtedres, en els clubs, en les iglesies: raonaments i precs.

Estic perque s'ensenye lo que els pares vullguen: ética, els evangelis, l'història de les religions o la religió catòlica. Per a tots, respecte. Per cortesia o per tradició o per amor a una fe. Com se fa en les festes patronals. En armonia. En pòlvora de rebombori i sense dol per a ningú. Hi haurà qui anirà a les processons, atres, no; sols a vore el castell o la mascletà. Cadascú que siga amo dels seus sentiments, pero sense trencar la pau dels ciutadans creents. En EEUU coneguí moltes iglésies diferents a la meua. En totes elles veïa gent fervent. Una pau en sentiments que enriquia més i més ad aquell gran poble on viu tanta gent diferent.

Vaig estar poquet abans de tirar les Torres Besones. Encara hui me pregunte: ¿Les tiraren per odi o per fe? Més be crec que fora pel dimoni que es vol fer l'amo del poder.

Este contenido es exclusivo para suscriptores

Empieza febrero de la mejor forma y suscríbete por menos de 5€

Publicidad