Solage de correcció

Tasca i no minsa era llegir de rapafuig i que no passaren errates. Estes, com a rates, s'escapaven quan el gat de les presses aguaitava els seus bigots. Perque com el corrector és, després del tecliste, el primer llector, ell deu pensar cóm llegirà al sendemà qui compre el diari les notícies que el redactor sempre en corruixes escriu. Puix, si és veritat que el periodiste escriu fent poques pauses, més d'una volta li caldria parar, per a no llamentar els erros. Hui, no pareix que això ho faça, quan ya ni el corrector existix. O no se veu son treball, que ve a ser lo mateix. Cadascú dels que escriuen és el responsable. O deguera ser-ho, pero el cas és que se veuen moltes més faltes ortogràfiques ara que adés, siga revista, llibre o reclam en paper. I me sap mal que la figura del corrector desaparega, puix fent aquell treball el teu intelecte ho agraïa. Cada dia te gitaves sabent un montó de notícies noves. Delectaves la llectura primera, eixa que, com fruit primerenc, la gola alegra. Per culpa d'aquell temps que vaig tindre moltes proves que repassar, hui no puc evitar corregir, tot allò que cau en les meues mans. Deformació per mon vell ofici que me porta a emborronar més d'una plana. Espere que en este escrit no trobe massa errates vosté. Yo l'he redactat, pero no l'he llegit com ahir. Aixina que si les troba, perdone al corrector que, encara que estiga present, té de sobra treball i l'haurà de fer corrent.