En unes flors de burundanga

Iunes violetes, roses, gesmil, o clavells ma yaya fea, cada dos o tres dies, un ram ben fresc. No li calia anar a la floristeria, puix en el corral tenia variades plantes oloroses i sanes. Ram que se'l posava damunt de la taula del ... menjador o de la cómoda per a decorar més que per a que allí s'olguera un bon perfum. Cosa que resultava difícil ya que per aquella casa i porta entrava el carro i l'animal com tots els que volien passar, venint del carrer o del corral. Com passava el meu yayo, a l'anar-se'n a l'horta, i guipava lo que hi havia sobre la taula: ram per a fer bonica l'estància, o botija per a que l'aigua s'orejara. Aixina que si les burandangues se mustiaven advertia a ma yaya: «Francisca, no t'oblides dels coloms. Ya tenen set i caldrà abeurar-los.» (I dia «coloms» a lo que eren campànules de burundanga) I la yaya li contestava «Be Visantet, ho faré, pero primer tenen que desdejunar els pollets i les gallines, els conills i la cabra. Després, els demés.» Com també donava pronte a menjar al gat si éste maulava tremolós, sopes de pa arremullat en llet, caps de sardines o raspes de peix; al gos, si lladrava ben fort i apressa menejava el rabo, part de les sobres del sopar (si abans no les havia tirat al cerdo) o algún que atre os. I raó tenia la yaya perque si no els alimentava a l'alba -per culpa del cant del gall matiner- tindria pronte començada una bona serenata i ben tart li seria acabada. Per lo que la meua yaya corrent els duya la dacsa, el pastat de segó, fulles d'encisams o de bledes, fruites passades o corfes de meló per a que cadascú d'ells triara lo que més li agradara o sino que se conformara en lo que poguera trobar. De lo contrari ya sabia lo que li quedava fer per a no tindre que badallar: caçar mosques, formigues, saltamartins i parotets, que lo mateix se passejaven per l'horta (paret migera a tenia), per la casa, o pel corral, lloc, a on si hi havia femer, allí solies vore-los a milers.