Si veïes la porta tancada...

Si allí aplegava un pobret captant, del rastellet de l'entrada no passava; simplement dia: «Done'm una «llimosneta», per favor.» I esperava a que li donaren un trocet de pa dur, un plateret d'arròs, tallada de meló o carabassa. Si li contestaven dient: «Atra volta será, germanet», pegava mija volta i se'n anava.

I com lo que més solia faltar a casi tots, i també als lladres era el menjar ni estos t'entraven en casa i te regiraven calaixos i mobles -com ara ho fan-, o els trenquen, sino que botaven el mur del corral i furtaven gallina, ànet, pollastre o conill (i per l'horta el dinar que duya el llaurador en la sària) i se'n anavent corrent per a que no els pogueren agafar. Aquells roders -desgraciats malfaeners- sabien que dins de les cases pocs diners solien haver, perque sino, pensarien, no tindrien les portes de cases de par en par i les finestres badallant a fi de que no entraren moltes mosques per les habitacions. Aixina que tenint la casa en les portes obertes, també ben fàcilment podien entrar i eixir tant el gat com el gos perque els agradava guipar de quan en quan el carrer o perque se cansaven de no fer res i volien estirar les cames.

Hui, en canvi si vas al poble -i no és dia de processó, bateig, boda o comunió- veus que totes les cases están tancades, perque molta é s la por de que t'entre algún estrany, t'escarote i te robe -lo mateix de dia que de nit- i, això, te pot pasar, més provable, que te toque la «Grossa» en la Loteria de Nadal.

Aixina que tancades estan les cases tot lo dia esperant que no se parle, atra volta, d'un nou robament.