Urgente La Lotería Nacional del sábado deja el primer premio en un popular municipio valenciano y otras cinco localidades

L'acadèmia salomònica de la llengua

S'ha investigat i demostrat que eixa forma va ser un invent d'uns adolescents godellers que jugaven a filòlecs allà per l'any 1976

MIQUEL ESTELLÉS BARAT

Jueves, 9 de enero 2025, 23:22

Potser hui en dia el nivell de cultura bíblica ha baixat prou, pero crec que encara nos sonarà allò del juí del rei hebreu Salomó. ... Saben lo de les dos mares que vivien juntes i pariren en tres dies de diferència, en la desgràcia de que u dels chiquets va morir, en haver-lo esclafat sa mare, per accident, mentres dormien. La desconsolada mare pegà la canviada quedant-se en el chiquet viu, mentres l'atra demanava ampar al rei Salomó contant-li la martingala patida. El rei, no podent determinar quina era la mare verdadera del chiquet supervivent (hui, el ADN haguera fet prescindible aquella famosa sabiduria), se li va ocórrer posar-les a prova demanant una espasa per a partir-lo i donar una mitat a cada una d'elles. Com esperava el rei, la mare verdadera preferí que li donaren el chiquet viu i sancer a la perversa rival, abans que vore mort al seu fill. Salomó ho tingué clar i restituí el fill a la verdadera mare, aquella que havia evidenciat el seu amor maternal (se li commogueren les entranyes, diu el text bíblic).

Publicidad

Este passage ha fet sorgir l'adjectiu 'salomònic' en un sentit estricte, referit a tot lo relatiu ad aquell rei sabi, i en un sentit figurat, per una suposta similitut de les formes en que es pren una decisió volent repartir els bens en disputa. És dir, que una solució salomònica, segons entenem hui, no té res que vore en les decisions sàbies que prenia aquell personage, fill del rei Davit, perque lo que s'intenta és, més be, satisfer parcialment a totes las parts en conflicte de manera imparcial (lo que massa voltes no contenta a ningú), ans que intentar arribar al coneiximent cert de la veritat, a voltes inalcançable,o simplement repartida. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua nos té acostumats a solucions salomòniques, i, massa voltes, dubtosament imparcials, per a qüestions que es poden aclarir senzillament aplicant el criteri científic (Salomó ho haguera tingut molt clar: no calfar-se el cap en allò que la ciència empírica li donava ya solucionat). No, no pensen que la sabiduria presidix esta Acadèmia, entenguen l'adjectiu en el sentit figurat que he comentat adés.

L'últim cas s'ha donat quan ad eixa entitat se li ha demanat que reconeguera l'erro d'haver introduït com a gentilici de Godella la forma 'godellenc/a'. S'ha investigat i demostrat que eixa forma va ser un invent d'uns adolescents godellers que jugaven a filòlecs allà per l'any 1976 en una revisteta local, Godayla, i que no tingué més recorregut que el que els seus inventors i simpatisants li donaren, i el que posteriorment, durant vint anys (en especial els últims dèu), li ha donat la AVL en otorgar-li ranc de normatiu. Conseqüentment, s'ha demanat a la dita Acadèmia que substituïra l'invent pel verdader gentilici, 'godeller', en les seues obres normatives. No els vaig a contar ací el cas, perque és impossible resumir-ho en este espai, pero, si estan interessats, poden trobar tot lo referent ad esta investigació buscant en internet "el misteri dels godellencs". Voran que està clar i net.

Per fi, ha aplegat la sentència intentant contentar a tots: 'godellenc/a', que figurava com a forma oficial i principal (inicialment única) ha segut degradada a forma secundària; 'godellà/ana' (que va ser introduïda com a forma secundària a petició meua), ha segut ascendida a forma principal del gentilici de Godella ("ha de constituir la primera forma, ja que és la manera més habitual i tradicional" diuen ara els qui abans ni tan sols la contemplaven); i 'godeller/a' conseguix pòdium com a forma secundària (quan és la més habitual entre la gent; ¡poc importa la realitat!), contradient-se la pròpia entitat, que només admet com a màxim dos formes per població.

Publicidad

No acceptar errors, intentant dissimular-los, no és molt de sabis, per lo que estic convençut que Salomó s'haguera negat a presidir un ent que pren solucions tan arbitràries. Pero, ben pensat, encara podria haver segut pijor una d'eixes solucions a les que nos té acostumats esta Acadèmia, com ara: S'escriu 'godellenc', pero es pronuncia 'godeller'; ¿no els pareix?

Este contenido es exclusivo para suscriptores

Suscríbete a Las Provincias al mejor precio: 3 meses por 1€

Publicidad