Ampar Cabanes, la dòna forta

Doctora en Història en una tesis dirigida per Antonio Ubieto, ella fon la primera que apuntà l'errònea interpretació del Llibre del Repartiment de Valéncia que, des de les tesis de l'archiver català Bofarull, ningú havia analisat críticament. La seua rotunda afirmació en una entrevista per a LAS PROVINCIAS el 30 de març de 1983, coincidint en el seu ingrés com a Acadèmica de Número de la RACV («la geografia política de la Corona d'Aragó en els primers moments de la repoblació de Valéncia contradiu totalment la possibilitat d'una importació de la llengua catalana») resumix molt be un anàlisis científic que ya expongué en una mítica conferència en 1976, en l'Ateneu Mercantil, i que li supongué l'enemistat manifesta d'aquells que pretenien anular la personalitat valenciana basant-se en una interpretació biaixada de la nostra història.

El seu nomenament com a consellera d'Educació del Consell preautonòmic presidit per Enric Monsonís en 1981, com a independent, impulsaria l'entrada de la llengua valenciana en les escoles, d'acort en la normativa de la RACV que eixe any havia conegut un multitudinari reconeiximent popular en el Monasteri d'El Puig; i Cabanes facilità que els títuls de Lo Rat Penat, entre atres, foren reconeguts oficialment per a acreditar el coneiximent de l'idioma. En una roda de prensa en Castelló el 20 d'octubre de 1981, davant de l'insistència d'algunes preguntes crítiques en la perspectiva de que el valencià fora assignatura obligatòria en l'escola, Cabanes, prudent, afirmà que, a pesar de que molts pares pensaven que era més important deprendre l'anglés que el valencià, l'ensenyança de la llengua valenciana era una necessitat i un dret per al poble valencià. Fins a quin punt se manipulà este diàlec pel pancatalanisme radical, podrem constatar-ho en les insídies abocades encara hui en les rets socials.

A pesar de les campanyes de desprestigi, les 'fake news' i inclús les amenaces personals, Cabanes, la primera dòna consellera, mantingué el seu criteri d'estricta valencianitat mentres mantingué les seues responsabilitats. Ampar, en el seu eixemple d'erudició, de comportament i de vida, és i serà un referent per a tots. La veritat, a la fi, surarà.