La barrancà

Pero lo del barranc de Chiva ―la 'barrancà del 24' que ya queda unida a la 'pantanà del 82' i la 'riuà del 57'― és una atra història. Si la primera ona del Túria en el 57 fon de 2.200 m3/s, pel barranc ne circularen 2.300 de pic. Era inevitable que es desbordara, si l'embut entre Catarroja i Massanassa només ne desaigua 1.800. Pero lo que en el 57 era secà, hortes i arrossars, hui són polígons, edificis, zones comercials, travessats per múltiples infraestructures. Si es construïx una part essencial del cos productiu valencià en una zona que és inundable (a 100 o a 500 anys, encara que els periodos de retorn oficial són cada volta més dubtosos), pavimentant hectàrees de sol que ya no infiltra l'aigua, sino que corre per gravetat cap al punt més baix, les mides alternatives per a assumir events com este, ara, s'han de posar en solfa. Això, i les sifres absolutament extraordinàries de precipitacions, la falta d'avisos adaptats a cada població i l'horari en que passà, han provocat el desastre.

Lo nostre no són els tsunamis ni les erupcions, pero sí les 'danes': les tronades front a les que els valencians s'encomanaven a santa Bàrbera mentres anaven al punt més alt del poble (corrent o en cavalcadura; no en coche, clar). Pero la generació actual viu en una fictícia bambolla de seguritat. A on abans hi havien cebes i garroferes, hui viuen, treballen o circulen milers de persones. No és només reconstruir; l'auditoria de les infraestructures urbanístiques actuals és inexcusable. I és perentori que en l'era de la comunicació se pose en marcha un sistema de monitorisació i avisos que siga clar i taxatiu per a tots, i no somés a l'interpretació o la bona voluntat de la gent. L'educació en la realitat, en el risc de la naturalea, en cóm reaccionar tots, governants i governats, davant la catàstrofe; ser conscients de que les decisions polítiques i urbanístiques d'ara poden tindre una greu repercussió en el futur, ha d'assimilar-se com a part de la nostra identitat, clavat en lo més fondo de la consciència. Com la Senyera o la pólvora.

Pero ara lo que necessitem és ajuda decidida, acció, recursos. Ni càlculs polítics ni fictícies barreres administratives, per favor. Que les pedres no tornen a parlar.