9 d'octubre del 78

1978 fon un punt d'inflexió en la recuperació de l'autonomia valenciana. El 17 de març el govern de Suárez havia concedit un règim de preautonomia a Valéncia, i l'efervescència autonomista omplia els carrers. El 10 d'abril se constituí el primer Consell ... en el Monasteri d'El Puig; i l'estrenada corporació, presidida pel socialiste Josep Lluís Albinyana, s'instalaria en el Palau de la Generalitat, fins al moment sèu de la Diputació. Pero aquella ilusionant oportunitat donaria pas a un conflicte social de dimensions insospitades; enquadrat en lo que un bon amic, més d'esquerres que ningú, nomena «el drama de l'esquerra valenciana». Drama no per ser d'esquerres, sino per eixa contemporànea deriva simbòlica i identitària que mai hagueren entés els seus predecessors ideològics d'inicis de sigle i la Segona República (i que no entenen una gran part dels votants, propis o aliens). Que Albinyana afirmara fa uns dies que «la nostra nació és una, junt a Mallorca, Rosselló, Catalunya i el País Valencià» i que «som catalans i ho som per l'idioma, que és el nostre ADN, segons deia Sanchis Guarner», en un acte en el Centre Cultural Octubre que per a més senyes se titulava 'La dignitat d'una nació. Reconeixement a tres presidents dels Països Catalans', no pot sorprendre a ningú: perque és lo mateix que ya pensava, afirmava i practicava Albinyana en els temps de la Transició. Un comportament que inspiraria el mític artícul de Manuel Broseta 'La paella dels Països Catalans', publicat en LAS PROVINCIAS el 23 de juliol del 78.