Imposició de l'aberració

Una volta llegida la notícia, en l'estupor propi de qui no acaba de donar crèdit, vaig procedir a compartir-la en els patidors habituals del gremi valencianiste (les penes, soportades conjuntament, no pesen tant). La sorpresa fon quan diferents testimonis me confirmaren una realitat tan berlanguiana i destarifada que no podia més que haver-se produït ací. «A mi m'oferiren fer el C1 en Londres, que pràcticament el reg alen». «Me consta que els dies dels exàmens en Manchester, Cracòvia, Frankfurt, etc. els avions des de Valéncia i Alacant van plens. Fa dos anys obligaren a presentar un certificat d'empadronament de fòra dels 'països catalans' per a acceptar la matrícula; mon fill no pogué presentar-se». Sobren les paraules.

Lligc de la web de l'Institut Ramon Llull: «Més de 150 universitats arreu del món ofereixen estudis de llengua i cultura catalanes. L'Institut Ramon Llull les coordina mitjançant la Xarxa universitària d'estudis catalans a l'exterior (...) Qualsevol persona pot certificar el seu coneixement de la llengua catalana mitjançant els exàmens oficials que l'Institut Ramon Llull administra en diferents localitats de més de 25 països». Totes elles generosament subvencionades per Catalunya, en fidels treballadors de l'idioma disposts a subscriure qualsevol comunicat en nom de la «llingüística internacional». Eixa és la manera de 'promocionar' el valencià que tenen els que han dirigit (¿dirigixen?) la política llingüística valenciana durant 40 anys. Perque no: no s'impon el valencià. S'impon l'aberració llingüística, l'odi a lo propi, l'alienació, l'elitisme retorçut, el borrat d'un idioma i una identitat. Eixa és l'imposició que ha d'acabar.