La llengua de l'administració

Sense deixar de reconéixer que no és mala notícia soterrar els criteris llingüístics elitistes i catalanisants de l'etapa anterior, hi han diversos problemes de raïl. El primer, obvi, és que mentres 60 dels 99 diputats no voten lo contrari, la Llei de Creació de la AVL seguix vigent; i eixa blindada AVL, en els seus anys d'existència, no ha segut capaç de considerar 'correcte' ni tan sols lo que acceptaven com a correcte les primigènies bases del 32 que diu defendre. És dir: moltes de les característiques bàsiques de l'idioma valencià continuaran considerant-se 'incorrectes', 'vulgars' o 'coloquials', i no tindran cabuda, o una cabuda molt condicionada, en eixos "criteris". Segon: en el supost de que realment eixos criteris de l'administració conseguixquen revalencianisar en lo possible la norma AVL (a la càndida espera de que accepte, en un futur, formes valencianes bàsiques i generals que encara no reconeix), de res servirà si eixos criteris no s'utilisen en àmbits de pes com les pàgines web i formularis oficials (incloent els estatals), el traductor informàtic oficial, la traducció valenciana del BOE, la radiotelevisió autonòmica o l'ensenyança reglada, incloent els llibres de text. De res servirà, si a nivell internacional no existix una classificació objectiva (segons la norma ISO 639) del valencià, en entitat diferenciada respecte al català, a través de la qual vehicular eixe model. Tercer: uns criteris transitoris no poden servir com a excusa per a continuar discriminant o condicionant l'us llegítim del model idiomàtic de la RACV, que ha de tindre reconeiximent oficial ya. I quart: no va be la cosa quan, a falta d'informació oficial, no tenen més remei que enterar-se del 'procés' per la prensa les entitats (Lo Rat Penat i la RACV) que han mantengut el pes de la defensa de la llingüicitat del valencià durant les últimes décades, quan uns se posaven de perfil i atres frontalment en contra. Vorem...