En llengua materna

«Sua valentina ac materna lingua fuerit semper locutus»: 'sempre predicà en la seua llengua materna valenciana'. Eixe era u dels fets miraculosos de sant Vicent que Pietro Ranzano registrà en la seua 'Vita sanctii Vincentii Ferrerii', escrita cap a 1455: «donum linguarum, sicut et veteribus apostolis, ei concessum est», o siga, 'se li concedí el dò de llengües com als primers apòstols'. Simplement per això, no es comprendria que estes representacions no foren actuades en una llengua que no fora la valenciana. Per desgràcia, casi 600 anys més tart, lo que cada volta resulta més miraculós no és ya que t'entenguen si parles en valencià, sino que hi hagen chiquets valencians que tinguen el valencià com a llengua materna. I este, per molt que nos distragam en atres qüestions (segurament, justíssimes i apassionants), és el problema central de la valencianitat idiomàtica actual: cóm mantindre el geni de l'idioma, la seua preservació, el seu us oficial, la seua promoció, si la pèrdua de transmissió generacional de l'idioma continua escampant-se com una taca d'oli, i l'us del valencià convertint-se cada volta més en una cosa cerimonial i simbòlica.

Perque no: per molt que nos emboire la vista, és dificíl que una persona parle igual el valencià si l'ha mamat en casa (encara que siga en només una part dels progenitors o parents) que si només l'ha deprés a través del seu professor de 'valencià' en l'escola. Especialment, si lo que s'ensenya és eixe 'valencià' que ya sabem. I per això és important que, més allà de la família o del colege, hi hagen espais informals i no reglats a on el verdader valencià, el viu, no l'artificial o l'impost, impregne a les noves generacions de valencians que hauran d'assegurar la seua continuïtat com a llengua viva.

L'àmbit de lo tradicional, de lo religiós, és un camp ben adobat per a la valencianitat. Un servidor mai assistí a una missa en valencià fins que entrà en Lo Rat Penat, en el Centenar de la Ploma, en la RACV. Que ningú gose arrebatar-nos eixe bagage, ocultar-lo, tirar-lo al fem. Perque estarà posant una atra llosa més contra la supervivència de l'idioma.