En el llim lliterari

¿Està la lliteratura en llengua valenciana en el llim? No ho està per als irreductibles de la causa, per als que gogem en la llectura i la creació lliterària en el nostre idioma i en l'única normativa dissenyada per i per als valencians (la de la RACV). Pero sí ho està per a l'immensa majoria dels valencians. Fa prou de temps parlàrem en este mateix lloc sobre l'escassíssim percentage de llectors valencians que preferixen llegir en valencià, especialment si el contraponem a l'alt percentage de valencians que el parlen (la mitat de la població valenciana, si fa no fa). Pero la pregunta del milló és dilucidar si es tracta d'un problema de demanda, d'oferta... o d'abdós factors, retroalimentats.

Com a mostra, un botó: el regal que li portaren els Reixos al nebot d'un amic, consistent en un conte ilustrat que tenia per títul 'Ets aquí, marcià?' i com a subtítul 'Fica la mà als amagatalls del marcià... si t'hi atreveixes'. El conte pinta divertit i interactiu, sense dubte; pero no tant l'idioma en el que està escrit... a no ser que estiga destinat a chiquets de latituts de més al nort que la nostra. Que l'infància és el futur de la lliteratura (realment, el futur de l'idioma) està clar. I per això, sorprén (o no) que en les llibreries no hi haja lliteratura infantil en valencià. Ho diem i ho reiterem: no hi ha lliteratura infantil en valencià. Inclús en la generositat concedida de qui considera 'valencià' un text escrit segons dicta l'oficialista AVL triant, dins del seu infinit palmito de versions, aquella que puga resultar 'més valenciana'. Lo que trobem en qualsevol llibreria valenciana per a chiquets menuts és un 95% en el més estàndart i 'normalitzat' català oriental de Barcelona, i un 5% en unes versions que, en un poc de sòrt, tenen els possessius i els subjuntius dels verps 'a la valenciana', i pare de contar. (Contes en valencià de la RACV, encara proscrits per llei de les escoles, ne trobarem, miraculosament, en llibreries que no viuen de les grans distribuïdores, sino de la gran diversitat lliterària). I açò, que reconeixen els pares i els mestres, és la mostra més palpable de que el valencià està amagat: cancelat. Serà bo trobar de quí és la culpa, pero millor encara trobar la solució i trencar, per fi, eixe trespol de plom de quatre décades.