Urgente El Euromillones de hoy viernes deja un nuevo millonario en España y dos premios de 146.483,25 euros

En el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la RACV me trobe en esta joyeta de sentència: Diu el pardal: «ya ve Nadal»; diu la gallina: «la mort s'aveïna»; diu el pollastre: «açò és un desastre»; diu el porc: «ya soc mort»; diu ... el borrego: «per a mi no n'hi ha sossiego»; diu el capó: «això ho pague yo»; diu la lloca: «a mi no em toca»; diu el pollet: «yo m'estic quet». Una parèmia truculenta (com moltes d'eixa 'sabiduria popular' que vea la vida com és, i no com artificialment l'adornem a voltes) en la que no pocs humans, mes que siga metafòricament, se veuen reflectits.

Publicidad

A sovint se pensa que el Nadal ha de ser un moment de felicitat obligatòria; i no. D'esperança i de pau, deguera ser; pero això de 'la felicitat' és un estat massa exquisit de la consciència com per a anar triant quàn se vol i quàn no se vol. El Nadal nos oferix valors segurs, com el bon menjar, tan propi de les dates senyalades ('Per Nadal coques i per Sant Joan bacores'). Nos propicia ajuntar-nos en la gent que estimem, i encara més en la gent que volem ('Per Nadal, cada ovella al seu bancal'). I nos anuncia que farà fret: un orage poc propici per als grans divertiments ('Per Nadal els fòcs i per Pasqua els jocs') pero tampoc massa gelat, perque en esta terra les gelades que poden fer més mal, les verdaderament fortes, encara tardaran un poc en vindre ('Per Nadal, capa no en cal'). L'esperança és precís que aparega: Jesús ha naixcut ('La nit de Nadal/és nit d'alegria;/el fill de Maria/naix en el Portal'), tenim prop l'any nou i els dies escomencen a ser més llarcs ('per Nadal, creix el dia un pas de pardal'). I encara que l'espirit del Nadal no hauria de ser materialiste, no falta tampoc 'sabiduria popular' que ve a contradir-ho ('Esta nit és bona nit/i venim per les estrenes/que mos llevende damunt/la tristor i moltes penes').

La terminologia sempre és important, i en valencià la vespra, el dia anterior, és una part essencial de la festivitat ('De la festa, la vespra'). Si les falles de Sant Josep se cremaven la nit de la vespra del 19 de març; si les fogueres de Sant Joan en la plaja continuen cremant-se la vespra del 24 de juny, la 'Nochebuena' castellana és la 'Nit de Nadal' valenciana, que es celebra en la vespra del dia de Nadal. Lo mateix ocorre en la 'Nochevieja', per a nosatros 'Nit de Cap d'Any', perque cap recordar que el cap, en este i en molts atres casos, és el principi, lo contrari de la coa; i el dia de Cap d'Any és, en bona llògica, l'1 de giner.

La terminologia sempre és important, i en valencià, la vespra és una part essencial de la festivitat

Compartir estes festes en els nostres, recordar els moments bons del passat i tindre esperança en el futur: un bon propòsit en el que tanquem un any nefast, per a anunciar el resorgiment que tots anhelem.

Este contenido es exclusivo para suscriptores

Empieza febrero de la mejor forma y suscríbete por menos de 5€

Publicidad