Les pintades de l'odi

Pero a risc de repetir-nos més que l'allioli, la realitat és que els 'països catalans', no a cara descoberta pero sí en la substància, van alvançant i impregnant la societat. Alvancen quan els jóvens, especialment si no parlen el valencià en casa i només han tengut contacte en ell en l'ensenyança, troben més 'normals' les formes catalanes del colege que les que usem ací des de temps immemorials. Alvancen quan comprovem que en qualsevol perfil 'divulgatiu' de Youtube o de Tiktok se defenen i difonen les peculiaritats idiomàtiques peninsulars més nímies i insospitades... sempre que no siguen les valencianes, que són presentades com a 'vulgars', 'informals'... i catalanes. Alvancen davant l'evidència de que la llengua valenciana està perdent un nou tren en l'inteligència artificial: si el valencià 'no existix' perque no té còdic ISO, ningun traductor oficial, transcripció automàtica de IA o sistema de detecció de veu reconeixerà mai el nostre idioma.

Alvancen quan, a la vista dels resultats de la consulta sobre la llengua de major pes en l'educació, alguns proclamen que «la majoria de les famílies han apostat pel català», quan a ulls de les famílies no era 'català o castellà' lo que es votava. (I lo pijor és que, segons manera, no menten, puix el diccionari de l'oficial AVL considera 'valencià' i 'català' paraules sinònimes). Alvancen quan els mateixos responsables polítics que promogueren eixa consulta no promouen la que realment estàvem esperant: si volem que s'ensenye en l'escola la llengua valenciana que Lo Rat Penat ensenya cada dia, a risc de ser insultat, o be el català en algun brinet de valencianitat «dialectal» que ve ensenyant-se des de fa més de quaranta anys. Pero aixina seguirem, com el 'dia de la marmota' en versió valenciana, fins que la ficció que algú inventà algun dia, a colp de talonari i d'interés politic, acabe tornant-se realitat.