La Senyera de Capdet

Fugint d'irredentismes que no tenen trellat en els temps que corren, no negaran vostés lo evocador que resulta comprovar cóm, havent passat més de trescents anys d'aquells successos, els capdetans continuen recordant el seu passat valencià i cultivant el seu orgull 'de frontera'. Un orgull que els permet apreciar i viure com a propis tant el patrimoni cultural de Valéncia com el de la Castella manchega. Este que els parla, com a fill d'albaceteny i de valenciana, no es pot sentir més identificat en eixa curiosa dualitat identitària, i no vol deixar d'agrair expressament l'oportunitat que l'Associació Cultural Valencianista de Capdet li donà el passat 1 de juny en invitar-lo a una dissertació sobre la Senyera valenciana en la Casa de Cultura de la localitat. Un acte, per a més senyes, en vespres de la plantà i cremà d'una falla durant la fi de semana.

¿I per qué la Senyera? Puix perque en Capdet hi ha una interessantíssima tradició: la de ballar o, millor dit, si seguim la terminologia local, de 'rodar' el Real Estandart en les festes de Moros i Cristians, junt a unes atres banderes. El Real Estandart és una bandera conformada per les barres aragoneses i una franja de blau clar junt al pal que conté una corona; açò és, l'image clara de la Senyera valenciana. L'estandart, ademés, conté sobre les barres una interessant simbologia: dos claus i una corona, en lo que es volia representar, segons diu la tradició, que Capdet tenia les claus del Regne, ya que era la 'porta' d'entrada des de Castella. L'estandart més antic que es conserva està datat per diversos estudiosos en el sigle XIX ―solia trencar-se al rodar-lo en les festes―, si be el que ara es roda per la Comparsa dels Guerrers és una reproducció contemporànea.

Gràcies a Emilio Catalán, president de l'associació cultural, i a Moisés López, alcalde de Capdet; no a soles per la seua deferència personal en l'invitació i en la seua presència durant l'acte, sino també per demostrar que les fronteres, les identitats, les cultures i les llengües, si és que tenen algun sentit filosòfic i transcendent, no és un atre que el d'unir-nos a tots en la diversitat, en la convivència i el respecte. Que condixca l'eixemple.