U treballant i dèu mirant

Si es fa de dia, els amables ciutadans reclamaran que es faça de nit: que cóm se nos ocorre tallar una avenguda a les dotze del matí. Si es fa de nit, reclamaran que es faça de dia: que cóm se nos ocorre fer una obra a la una de la matinada, sense deixar dormir als veïns. Pero la reconvenció més freqüent és aquella de «u treballant i dèu mirant»; científica conclusió a la que apleguen quan, de tots els treballadors vestits en roba groga reflectant, només ne veuen u que estiga fent alguna cosa en les mans.

A tan magnànims contribuents, posseïdors de la preclaritat, els preguntaria si farien la mateixa observació si es veren ad ells mateixos tombats en una taula d'operacions, en el moment que el cirugià escomença a tallar en el bisturí mentres 'miren' els demés que estan en el quiròfan (anestesistes, enfermeres, tècnics...). Perque en una obra, ademés d'experts en posar rajoles, n'hi han maquinistes, soldadors, montadors de tuberia, encofradors, encarregats, tècnics de seguritat... persones en un comés especialisat, que requerix la seua presència per a actuar quan siga menester, encara que no en tot moment estiguen cavant en un pic en la mà. I és que quan més compromesa i complicada siga l'obra a efectuar, més especialistes trobarem 'mirant'.

Pensaran eixos toteusés que les empreses preferixen pagar dèu sòus en lloc d'u, o que preferim treballar de nit o a ple sol perque som masoquistes. Els responsables de tan atentes recomanacions seran, segur, els primers que protestaran si òbrin l'aixeta de sa casa i no ix aigua, oblidant que no fa tant de temps l'aigua potable s'obtenia anant en un cànter a la font. Com si darrere d'eixe gest nimi no hi haguera una faena de persones que prefiririen estar assentades en el seu coche, tornant a casa, com ells.

Au, dit queda. S'acosta el 23 d'abril: sant Jordi i la Fira del Llibre. Un atre dia els contarem cóm se fan els llibres... i lo que costen de fer. Perque tampoc, cunyadíssim amat: no és només com si fora fer fotocòpies.