Els últims dies ha corregut la notícia de que diversos coleges han rebut uns materials didàctics en valencià destinats al primer cicle d'Infantil. Uns 'autodictats' en els que els chiquets de tres anys, mentres juguen, deprenen que és una palometa, un rellonge o un ... quadro. La notícia no deuria ser notícia; pero la 'polèmica' ha botat perque eixos materials seguixen la normativa de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Un milacre de valencianitat, obrat per la (fins ara) desconeguda empresa creadora dels joguets, que deuria ser publicitat fins a l'infinit, per a justa llaor dels seus responsables.
Un milacre... que ha suscitat les 'denúncies' i la condena d'eixos que diuen defendre el valencià pero, a lo que es veu, no saben que en valencià la palometa es diu palometa i no 'papallona', que el rellonge es diu rellonge i no 'rellotge', i que el quadro es diu quadro i no 'quadre'. Estes, i moltes atres paraules valencianes proscrites per un sistema educatiu que diu ensenyar el nostre idioma pero el condena a la desaparició, mereixerien ser conegudes no a soles pels chiquets que parlen valencià en casa i les deprenen en naturalitat, sino també pels que no tenen més contacte en el valencià que el que puguen rebre en unes escoles que, en lloc de refermar-nos en la nostra tradició llingüística, nos despersonalisen cada volta més.
El to en que certa prensa ha despachat la qüestió, tractant el valencià de sempre de «valencià inventat» (com si el 'valencià' que s'ensenya en l'escola des de 1982 no se l'haguera inventat un senyor a principis del sigle XX: en este cas un ingenier industrial, Pompeu Fabra), i les declaracions que es posen en boca d'algun responsable de l'actual conselleria d'Educació, tildant de «defectuós» un material que ya s'ha ordenat retirar dels centres, dona bona idea de la situació d'incoherència i inòpia en que seguix instalada l'oficialitat autonòmica.
Els materials en català que inunden les escoles, en canvi, no pareixen estar fòra de lloc
Lo graciós del cas és que «palometa», «rellonge» i «quadro»... també apareixen en el diccionari de la AVL. Direm més: en dos dels tres casos, són les formes que la AVL considera com a principals. Per tant, supostament, per als heralts de la llegalitat estatutària, haurien de ser eixes les que s'ensenyaren en les escoles. Pero han hagut de ser els materials escrits en la normativa de la prohibida i subversiva RACV els que han hagut de traure-les a la palestra... per a ser condenades per «defectuoses». Els milers de materials en que s'inunden les nostres escoles en perfecte català oriental, en canvi, no pareixen ser defectuosos ni estar fòra de lloc, ni els caps d'estudis o el director general de Política Llingüística troben res perniciós en ells. Puix aixina anem. Sobraran 'materials'; no patiu.
Comentar es una ventaja exclusiva para suscriptores
¿Ya eres suscriptor?
Inicia sesiónNecesitas ser suscriptor para poder votar.