Secciones
Servicios
Destacamos
Fa uns dies Ferran Puchades, regidor de Compromís en Valéncia ciutat, demostrava en les seues declaracions que passen els anys, pero continua l'obsessió per reprimir les manifestacions culturals que no encaixen en certs esquemes mentals. Criticava Puchades «les ajudes a Lo Rat Penat i ... la RACV, entitats acientífiques que promouen idees al marge de les institucions valencianes», en unes declaracions impròpies d'un partit que es diu d'esquerres i valencianiste, per irrespectuoses en la diversitat ideològica i els drets llingüístics del poble valencià.
Puchades sap que la tria per una normativa o atra per al valencià està directament lligada a l'irresolt conflicte llingüístic, que sobrepassa lo estrictament filològic: la AVL considera al valencià un dialecte del català i pretén la convergència entre abdós varietats llingüístiques, mentres que la RACV considera al valencià una llengua independent i protegix les seues característiques diferencials en una postura secundada per numerosos filòlecs, llingüistes i escritors. En este sentit, la normativa de la RACV, ademés d'haver segut oficialment utilisada en l'administració i l'ensenyança, és d'us habitual i tradicional per un numerós colectiu de lliterats, entitats culturals i editorials. Entitats i escritors que, en acabant d'una discriminació institucional de casi una década, han pogut gojar enguany d'una mínima ajuda pública, que ha permés editar un magne 'Diccionari de locucions en llengua valenciana', obra pòstuma del filòlec Voro López, llibres colectius de teatre, poesia o ensaig, o el llançament de vídeos infantils en valencià, entre moltes atres iniciatives en les que han participat decenes d'escritors, microempreses i professionals que ademés, en una part significativa, s'han vist afectats per la barrancà.
L'Estatut no obliga a les entitats privades o a particulars a usar la normativa de la AVL, sino sols «a totes les administracions públiques de la Comunitat Valenciana» (art. 41). Pero Puchades (que pareix que no es molestava quan el seu partit regava en millons a entitats que no respecten l'Estatut ni en lo nominal ni en lo simbòlic) aposta per una discriminació entre els contribuents per un motiu estrictament ideològic. O siga: continuar obligant a entitats, escritors i particulars a que canvien el seu llegítim posicionament a favor de la personalitat diferenciada del valencià, si volen optar a ajudes públiques. Això es diu atentar contra la llibertat d'expressió, de creació lliterària i d'ideologia que protegix la Constitució.
I u, pobre ingenu, continua anhelant que aplegarà el dia en que no importe el partit que governe per a que l'idioma valencià deixe de ser un factor de discriminació ideològica.
¿Ya eres suscriptor/a? Inicia sesión
Publicidad
Publicidad
Te puede interesar
Publicidad
Publicidad
Esta funcionalidad es exclusiva para suscriptores.
Reporta un error en esta noticia
Comentar es una ventaja exclusiva para suscriptores
¿Ya eres suscriptor?
Inicia sesiónNecesitas ser suscriptor para poder votar.