A voltes en els topònims

Més allà de l'extemporaneïtat de la forma 'Montant' (Montan és forma adequada també en valencià), reflexionem sobre la controvèrsia general. Que el nom oficial de Londres siga 'London', el de Colónia 'Köln' o el de Florència 'Firenze' res li fa per a que gastem formes equivalents en el nostre idioma, d'antic i generalisat us, que a ningú causen disgust. Pero eixe fenomen (que una cosa és el nom oficial d'una població, i una atra la forma equivalent que usem quan parlem en un atre idioma) no s'accepta en tanta naturalitat quan parlem de topònims castellans que han gojat d'oficialitat exclusiva front als vernàculs durant prou de temps ('Orense', 'Gerona', 'San Sebastián'...) o, anàlogament, topònims de poblacions actualment castellaparlants que conten en un equivalent viu en valencià (Alboraig, Soneixa, Chest...) Que algú d'Almansa diga 'Játiva', 'Lérida' o 'Mahón' és tan natural com que algú de Crevillent diga Oriola, Asp o Monfort... i tan llògic com que cada població trie cóm vol dir-se oficialment.

En els documents oficials, la solució salomònica és respectar la forma oficial del topònim en independència de la llengua que s'utilise. És dir, si el topònim oficial és 'Ourense', puix és el que deu usar-se, s'escriga en castellà, gallec, vasc o valencià. Si és oficialment bilingüe, com 'Donostia-San Sebastián', igualment; o be usar la forma corresponent en cada una de les respectives versions. I si és en castellà (cas de 'Montán'), ídem, encara que el text no estiga en castellà. El dilema ve, clar, quan el document no és oficial, o ho és segons cóm. Deixe per a l'opinió del llector si una televisió autonòmica hauria de respectar este criteri o no; en qualsevol cas, els partidaris de que en Àpunt se diga Setaigües, La Llosa del Bisbe o Xérica, no deurien tòrcer el gest si en un mig de comunicació en castellà se diu, anàlogament, 'Castellón', 'Orense' o 'Lérida'... si volen ser coherents.