Accent gens inocent

Allò del clau, que perdent-se deixà caure la ferraura, encoixà al cavall, reballà al cavaller, feu perdre la batalla i arroinà un regne, ajuda ... a entendre l'ìmportància d'un accent, que evidència la naturalea d'una paraula, precisament definidora en este cas de la llengua en la que s'escriu. ¿Qué ve a ser que tot un regne milenari, haja de perdre el nom en sa pròpia llengua? L'evolució escrita que per l'accent s'ajusta a la veu, mana sobre qualsevol convencionalisme. Pero la política al servici d'un ensomi, enfeltrint-se en les escoles, per a fer-nos sufragàneus, en l'excusa idiomàtica, trobà en el pacte del Botànic ocasió de perles per a canviar-nos el nom, ajustant-lo al català i forçant-nos a la pronunciació forastera. Mostra una mentira: que ací charrem catalino. L'accent cobra tota l'importància. S'afanyaren els anteriors regidors en impondre un rebatejat VALèNCIA en accent forà, oficialisant-lo inclús per als escrits en castellà. Com lladre que té pressa, conseguiren apretar-nos esta dolla anuladora. En les passades eleccions se manifestà el desig majoritari de recuperació idiomàtica; devia mampendre's la revalencianisació: ValÉncia que és tornar-li a la ciutat i regne el nom. Pero han passat dos anys i tots els escrits seguixen en el nom acatalanat.Una cosa com l'accent que deu ser clau de pronunciació i emblema visible Valéncia, ya tenia que estar corregit. Més val que en lloc de documentar la recuperació, anem a vore i anular lo que els atres malbarataren en 24 hores, empastre que tants diners nos ha costat.