Ajudar nos ajuda

Les tragèdies més lleges sempre nos pillen en el peu canviat. Lo de la DANA un poc avisats, pero no suficient preparats. En el 57 ... la més grossa riuà no fon la del 13 de octubre, fon la del sendemà 14, sobre les 5 de negra vespraeta. Les aigües ya baixaven valentes, a la forta pluja, se sumaren 300 litros més. En el carrer Baix arribà a les almolades, en els poblats marítims la mar la reglotava. Per Campanar rebentà i per la passarela de Jesuites al Patronat a l'altura de la Pechina, saltava en més força que la nit anterior. El pont de Gran Via/Ademuz encara no existia, serien les 12 del migdia quan passí voreta a la barana, en el tramvia 10 i vaig vore que la corrent anava rantereta al mur i li feen tapó troncs i canyes al pontet peatonal. Mal. Pel carrer del Túria corregué un poc de matí, pero fon més tart pel Pont de Sant Josep quan desbordava a dreta i esquerra. Morts ne foren massa per la nit, mes que els serenos avisaren, refugiant-se en el Tossal i les Torres. Cap al Mercat baixava la boterà i per Mª Cristina, regolfant en la que venia pel carrer de les Barques. La mar s'engoli molts cadàvers. Alguns suraren passats prou dies. Pero... per març del 58, reviscolats, tornàrem a fer falles.