Lo que no era...

Notícia. Perque en la prensa sempre fon pràctica: resaltar lo insòlit -que un home haja mossegat a un gos- ara en tots els mijos ha ... canviat prou. Pot ser que La Pandèmia i ací més la DANA ho maduren. El raonar de les coses normals: que el personal nos ocupem de remeyar als que al nostre costat patixen, que velem pels chiquets i majors solitàris... en definitiva que se practiquen obres de misericòrdia, fent costum a l'alegre senzillea que este eixercici del be nos torna, ara també és notícia: Que siguen els jóvens decidits, costants, valents, els primers que han pillat pales i tirassos, poal i raspall, per a traure fanc, lliurar del fem, arrimar runes... pero sobretot mostrant eixa noble proximitat generosa i sense càlcul, que eixuga llàgrimes. Quan algun reminso ha marejat la perdiu o fa gala de lo inapropiat del càrrec que detenta. És la joventut, pero també eixa callada veu que està responent i no sols ací en fila preferent, perque està ressonant en tot lo món. S'apuntà a la primera i ha reblit els almagasens de quemenjar, roba, materials de neteja, sanitari... i disponible en diners per a que se puga tallar per lo sà, sense dilacions, maganches, ni destorps. I encara canta i viu en l'Himne, plora abraçant-se mentres oneja La Senyera, orgullós de ser poble d'este identificat poble, dins del món.