Interpretació i toxicitats

Bona l'interpretació que vaig llegir del director, Jesús Trelis, per a mi sempre benvolgut jove. Conte de fa temps, definint com malaltia tòxica, l' ... apegada des de fòra o interessada pel pancatalanisme, ací. La ma negra dels 'mestres indiscutibles' fa rodar maneres i moda de borrar o substituir la valencianitat, tapant-se en la llengua: l'anulacio de EN, com excusa per tindre prou us igual al castellà, pero sobretot per a endenyar-nos la malalta i crònica «amb» invent i hui corrent en catalino. Pel 'valencia-no' també en la gastronomia empelten: a bons plats típics els fan la gracieta, corregint inclús al fundador de LAS PROVINCIAS qui versà un plat real, 'l'arròs EN fesols i naps'. Enganyen la bona fe dels parlants poc versats i nos debiliten en definitiva a tots, quan ya patim super catalanisació. El Ministre d'Exteriors, pel Parlament Europeu, s'encabota en oficialisar ·la seva· qué farà Ribera. Sí, sí, ells contents, nosatros fotuts. Sobre I'us de EN anem al Diccionari General de la Llengua Valenciana, que documenta l'ortografia i normativa de la RACV o d'El Puig, la que s'usà al recuperar l'oficialisació i transcrigué La Constitució, ajusta la voluntat idiomàtica valenciana. No devem engolir un invent supostament valencianisador: «l'esmorçaret» que ara se divulga i publicita, amagant en el diminutiu nostre, la costum valenciana, quan borren la clàssica ALMORZAR/ZARET des del llatì admordere i viva en el Manual de Consells, Vita Chisti... i és la que usem normalment, excepte els coents o endenyats. Els castellans diuen almorzar a lo que per a nosatros és DINAR. Escrivint CHULLES EN ALL I OLI, podem seguir menjant en bon valencià i sense destorbar la fonètica que no fuig de la CH i no cal parar en «xulles» o pijor en «txulles»; com en el cas de la pretesa valencianisació tòxica «putxero», olla que costa de digerir i pronunciar, més en advent de Nadal. Profit.