Qué més prenguérem

Toca fer cant a l'esplet major de l'Esperança, quan la fe de Maria, acceptant el Misteri, nos portà a la Glòria, coronant la ... promesa divina: el naiximent històric de Jesús. Encarnant al Fill de Deu. Com un chiquet, sacsat per les circumstàncies, subjecte a l'época i les disponibilitats de les senzilles famílies; en el sí de la d'un fuster, de nom Josep; no pretenia res més, fins que quallara sa madurea revolucionadora del món. Vingué ad ell acompanyat de la mula sobre la que cavalca sa Mare i del bou que els cedí lloc en la portalada, únic refugi que els lliurà del ras. Pero ya conseguint que la tendrea d'uns pastors, al saber del naiximent, acodiren a prestar-los l'alé afectiu que necessità aquell desplaçat, a qui el compliment de la llei obligà a eixir de casa. Esta és l'història. Lo que representà i a molts nos afecta, ho vixquem, de distinta manera única i personal, com cada humà va traçant i traçant-se de per vida. Els Evangelis eixemplifiquen, pero les necessitats, els interessos, les causes desfermades o sobrevengudes, també manen.