Per l'endret i del revés

En mig de les dificultats del viure actual com si volgueren agarrar-se de la maneta, un totalitari comuniste com Vladimir Putin massacrant per destroça a Croacia, sense més interés que l'egoisme expansioniste territorial, i el volantiner d'ultra dreta Donald Trump, ara amenaçant en invadir Canadà i sense fer-li oix recórrer a les armes, simplement per la goleja de territoris. Este vol el futur de matèries primes i pas de novelles rutes de transport que hui són mars de gel. U al recte i l'atre del revés, quí nos acollona més. Com si les guerres presents i les pronosticades, no sabérem de bestreta que són circumstàncies, quan practicant-se des de bàndols en oposició, com els extremenys al tacte, tots coincidixen perdent, perque pensen en timar.

Quanta saliva queda en dejú. Cóm la millor bona voluntat se balafia.. . Qué fàcil és derrocar... Se fan malbé pobles sancers, sense que importen les vides. Quantes terres queden improductives. I tot obra dels humans, sense que les víctimes pien. En el geroglífic dins del qual entrem minsets i no trobem cóm eixir, quan més sabem, atabollats de propòsits, enfitats per lo supèrfol i no bastant-nos les terceres dimensions, perdem el peó de la senzillea: no li val l'educació.

Sòrt tenim que, sense rebombori no manca qui al primer bot, encerta posant el cor en raó. I gogem del testimoni, de joventut ben valenta i d'un poble generós que venint prest a socórrer, està esmenant als santons. Eixa dotzeneta d'amos, que són coa del gran gos, retenen que nos mogam, quan sempre és el ca animal que mou el rabo i no la coa qui mou al gos.