Premiat Ateneo Mercantil

Sabem, per lo que hem alendat i nos contaven, els nostres mestres professionals Pérez Requena o Durán i Tortajada, que en l'Ateneo se trobaven a Ibarra... un dia par d'atre, aquells hòmens del comerç i l'intermediació; que la massa social i els directius fundacionals, provenien dels dependents del comerç. No se calfaren el cap, trobant-li nom, al centre d'esplai, cassino, lloc a on acaronar la cultura... Valéncia sempre ha tengut en el comerç una vitalitat fòra mida i en la ciutat les botigues de venda per la menuda, un eixèrcit de dependents. Se superaven molts montant negocis i armaven la classe mija. Allí se sembraren les primeres llavors dels Coleges d'Agents Comercials d'Espanya. La Dependència Mercantil gojaven d'un Montepio i una escola de formació; feren molta obra social, inclús cases alcançables i chalets que trobem per Archiduc Carles. L'Ateneu quallà enormement. En els temps del President Moroder, l'ingrés com a soci era una loteria. No obstant els jóvens teníem porta oberta; la seua Biblioteca caliu a on recloure's vespres d'exàmen. O lloc de timar-se en els ulls, recialla de les mirades que adés, en els passejos per la seua vora se llançaren. L'accés al valencianisme, al cine d'ensaig, a l'art... Obert, diu la seua Presidenta, com sempre i atina. Gràcies.