Renovació i sembra

Pero els valencians , observem certa tranquilitat, activa sent testimoni de cóm, la Real Acadèmia de Cultura Valencia, als 110 anys entrà en el procés d'elecció de sa Junta Directiva. Darrere d'acossament i privacions, seguix als seus objectius. En l'encomanat problema idiomàtic, ha conseguit posar a l'abast del poble, en el major rigor científic, la documentació, elements didàctis i reforç lliterari, per a profit docent i coneiximent. En paper com telemàticament. Som conscients de que la pretesa substitució de La Llengua Valenciana descabalaria l'identitat. Ara estatutàriament, renova els òrguens directius. Cada tres anys celebren eleccions. Els càrrecs poden renovar-se un segon trieni. Vacant José Luís Manglano, Decà desde 2019 i la seua Junta. És elegit Luís Miguel Romero Villafranca, qui recupera ad alguns acadèmics de l'anterior Junta.

També i donant caràcter de sembra, als resultants de la vida de Joan Batiste Sancho Gea que, des del 30 de giner, en Glòria deu estar, eixugarem el plor i nos resignarem a no poder-lo vore: fugirem de la derrota. I hauríem de repassar els bens que en vida nos prestà, la docència que practicà, els afanys per formar i unir al valencianisme. Reptant al perill des de Lo Rat Penat, deprenent i ensenyant, en l'Associació d'Escritors... fent-se lletrat en la creació, l'ensaig i la traducció i sent professional de la telecomunicació, espentant-nos de modo racional a convergir i convéncer, procurar vertebrar-nos. Quallem la seua sembra. Requies cant in pace.