Retraem

Ya passàrem d'aquella época, en la que a base de senyalar-nos com El Levante feliz, nos tapaven la boca. Alló d'afalagant-nos, ... destorbava la justa reclamació. Serà que per caràcter no som plorons de solemnitat i mes que els llauradors sempre tinguen motiu de queixa, en general no insistim demanant lo que nos toca. Potser recialla de la magnanimitat de Lluís de Santàngel, prestant sense penyora els qüèns que necessitava Colón. Fon que la Reina Isabel de Castella, eixugant el cost de la conquista de Granada, les poques joyes que devia tindre, inclosa la corona, ya estaven empenyorades ací. Anteriorment, per a guanyar definitivament Nàpols, fon el Capítul de la Catedral de Valéncia qui prestà ajuda a N'Anfós Magnànim. Este deixà ací a sa muller Maria de Castella, per Regent de la Corona d'Aragó. Gràcies, nos facilità una eclosió cultural i l'apertura renaixentista; també deixà el seu reliquiari en el Sant Càliç. Que seguix en Valéncia, perque encara aguarden que torne lo prestat.