¡¡ Ai, la tele!!

Nos havera agradat més mamprende l'any en una columna que be mereix la retransmissió del Concert d'Any Nou. Estagué en les antípodes de lo que ací es pastà, pot ser al gust i com a resultat de lo que s'aprovà de pressa i correguda, arrematant d'octubre en oportunisme indecent; quan la dana justificà suspendre la sessió, en Les Corts espanyoles, pero na Francina, servínt a qui l'encavallà per a detentar la Magna Presidència, va trencar per una travessa i l'idea general de deixar ajornat el parlament, ¿pot ser que permetera una TVE en la que ara porguem lo dit? Quan la sal grossa queda insípida i l'humor irrespetuós insulta als crïstians. Aixina, apagant la tele, acabàrem, a la vora del fòc, en el millor ambient familiar: com respon a l'idea de velada, en copes alegress i bollitori d'herbes al toc d'aiguarden.Tot ajuda per a fer digestió de lo que posaren en la graella... ara un prou destorbat.

Una llàstima, al sendemà desllustrat el goig televisiu, trobant , com l'Straus besnet, despereant-se en la chais longue de la nau espacial, fa passeig musical que Riccardo Muti: fermea directiva, junt a la ben empastada harmonia; precisió i també convit dolç de la nota solista; les mans de vol i els ulls clucats de sensibilitat, adobà. D'enfront una maquinaria de sons quasi perfecta, devenguda de l'exigència i el mestrage, que promou una emoció colectiva, no solamant en els privilegiats que per sòrt i havers suficients, estaven de cos present i ànima viva, omplint la Sala Dorada del Musikveren de Viena, i 50 millons d'espectadors televisius en tot lo món.

Algú deuria pregutar-se, davant de les trivialitats i baixes, el per qué de l'èxit creixent que posa a la capital austriaca en el caramull de l'art i la cultura. Quan simplement fan gala d'exigència i cult de l'excelència. Ací sobren bombos.