De Torrent, també la mona

Des de les Torres de Quart eixien els tramvies, 21 i 22, ya no recorde ben be quín número era el de Manises i l'atre anava a Torrent, els dos passaven per Mislata. El de recorregut més llarc parava en Chirivella i Alaquàs, creuava el barranc de Torrent i entrava a la ciutat pel carrer del Dr. Gómez Ferrer i parava front a la casa de Baviera, als peus de «l'Avenida». Escampar el poll cap al Vedat, era un bon caminar i fer ganes de menjar. La mona o pa socarrat, en l'ou i la llonganiça, la lletuga d'encisam, el cacherulo i el vi... que no faltara la corda i els acorts de «la tarara sí, la tarara no».

El municipi «qué gran eres» al ponent de Valéncia, encara conserva i acreix, darrere de les celebracions de Semana Santa, l'alegria de trobar-se en la Resurreció. Pero els Majors dels Agents Comercials alvançàrem l'eixida i el dia 9 anàrem a Torrent per a descobrir i admirar l'Hort de Trenor, joya preciosa que justifica i adorna en vert, l'excelència, per als ulls que saben vore. Com la Gioconda, que apareix retratada, sense or ni brillants, perque el seu gipó de vellut de seda natural teixit en Valéncia, fon la verdadera joya. I tinguérem la sòrt de gojar de dos bons guies i que l'honorable Alcaldesa N'Ampar Folgado, nos recebira, afectuosa; que Isabel i Alberto en ca Jesús, nos alegraren l'esperit en rossejat ben servit i que retrobant-nos, els més majors recordàrem uns temps en els que, potser més pobres, érem més jóvens. Gràcies Torrent per acollir-nos.