El canvi d'accent en Valéncia: ¿voluntat o apariència?

Ara, l'actual govern del Cap i Casal planteja acertadament esmenar als anteriors responsables polítics, promovent el canvi en la toponimia de la nostra ciutat, complint aixina en els compromisos adquirits en aquells que els han votat. No obstant, el camí, encara que senzill de recórrer, no està exent de certes 'pedres', complicacions que posen i posaran a prova la voluntat real d'aplegar fins al final dels actuals dirigents públics. I és que, més allà de les esperades crítiques provinents del catalanisme més ranci, la calculada maniobra realisada per l'Ajuntament elegint a Abelard Saragossà, un llingüiste membre de la pròpia AVL, per a defendre l'accent tancat, no ha evitat que el posicionament d'esta no haja variat un àpiç (encara que sí varen existir i han tornat a existir discrepàncies internes entorn a la qüestió). I açò, sí supon un obstàcul per als plans de PP-Vox, que deuran anticipar-se ans que siga tart i el problema, insalvable.

La regulació actual per al canvi de la toponimia en els municipis valencians, ve recollida en la Llei 7/1998, de 16 de setembre, de creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i més concretament en el Decret 69/2017, de 2 de juny, del Consell, aprovat per l'anterior govern valencià, que establix el caràcter vinculant dels informes de l'AVL. Si a lo anterior afegim el recent comunicat de dita institució, remarcant la seua posició, no sembla possible que, sense un canvi de norma, vaja a existir realment el canvi de topònim.

I és que si l'actual govern de la ciutat i, per extensió, de la Generalitat Valenciana (abdós del mateix signe polític), tenen la verdadera voluntat d'implementar el canvi necessari per a que la nostra ciutat i província s'escriguen com es pronuncien (lo que sembla una obvietat pero desgraciadament no ho és) tenen ya mateixa que donar els passos llegals necessaris per a neutralisar el poder vinculant que actualment té l'AVL, puix és precisament ara quan tenen la capacitat i l'oportunitat (i si m'ho permeten, l'obligació) d'introduir les modificacions en els texts llegals indicats per a dur a bon port el canvi propost. No valdran excuses com «ho hem intentat» o «la llei no nos ho ha permés». El que avisa no és traïdor.