Quan l'Acadèmia Valenciana de la Llengua va dictaminar a favor de que la denominació en valencià de la nostra ciutat s'escriguera en la ... tilde oberta ('è') encara que reconeixien que la seua pronunciació era tancada ('é'), es va evidenciar fins que punt era capaç d'aplegar a l'absurt (una volta més) l'institució que té encomanada la normativisació del valencià, i com els seus acadèmics confirmaven (novament) el seu distanciament de la llengua que parla el poble. Perque establir, com és llògic, que l'accentuació escrita deu ser com la pronunciació, pero negar dita regla pel que fa al topònim de la nostra ciutat, no només és contrari al sentit comú i a les pròpies regles aprovades per l'AVL (vegen la toponímia d'atres municipis en valencià, com Énova o Dénia), nos fa preguntar-nos si no existix una finalitat amagada en dit posicionament (pensen vostés a on Valéncia sí es pronuncia en accent obert). I tot això en la complicitat d'aquells que governaven en aquell moment.
Ara, l'actual govern del Cap i Casal planteja acertadament esmenar als anteriors responsables polítics, promovent el canvi en la toponimia de la nostra ciutat, complint aixina en els compromisos adquirits en aquells que els han votat. No obstant, el camí, encara que senzill de recórrer, no està exent de certes 'pedres', complicacions que posen i posaran a prova la voluntat real d'aplegar fins al final dels actuals dirigents públics. I és que, més allà de les esperades crítiques provinents del catalanisme més ranci, la calculada maniobra realisada per l'Ajuntament elegint a Abelard Saragossà, un llingüiste membre de la pròpia AVL, per a defendre l'accent tancat, no ha evitat que el posicionament d'esta no haja variat un àpiç (encara que sí varen existir i han tornat a existir discrepàncies internes entorn a la qüestió). I açò, sí supon un obstàcul per als plans de PP-Vox, que deuran anticipar-se ans que siga tart i el problema, insalvable.
La regulació actual per al canvi de la toponimia en els municipis valencians, ve recollida en la Llei 7/1998, de 16 de setembre, de creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i més concretament en el Decret 69/2017, de 2 de juny, del Consell, aprovat per l'anterior govern valencià, que establix el caràcter vinculant dels informes de l'AVL. Si a lo anterior afegim el recent comunicat de dita institució, remarcant la seua posició, no sembla possible que, sense un canvi de norma, vaja a existir realment el canvi de topònim.
I és que si l'actual govern de la ciutat i, per extensió, de la Generalitat Valenciana (abdós del mateix signe polític), tenen la verdadera voluntat d'implementar el canvi necessari per a que la nostra ciutat i província s'escriguen com es pronuncien (lo que sembla una obvietat pero desgraciadament no ho és) tenen ya mateixa que donar els passos llegals necessaris per a neutralisar el poder vinculant que actualment té l'AVL, puix és precisament ara quan tenen la capacitat i l'oportunitat (i si m'ho permeten, l'obligació) d'introduir les modificacions en els texts llegals indicats per a dur a bon port el canvi propost. No valdran excuses com «ho hem intentat» o «la llei no nos ho ha permés». El que avisa no és traïdor.
Comentar es una ventaja exclusiva para suscriptores
¿Ya eres suscriptor?
Inicia sesiónNecesitas ser suscriptor para poder votar.