L'artista faller, el patrimoni essencial de les Falles

Els estudis fallers filen un marc possible a partir d'elements majorment acreditats com poden ser l'activisme veïnal, les festes de carrer, la tradició del barroc efímer, de la literatura satírica, la devoció al Patró Sant Josep, els rituals ígnics, etc. per a tractar de definir els possibles arrels de les Falles, en un camí que está prenint com a presumible destí els Carnavals i les Ninots de Mitja Quaresma. En este punt, cal dir que la ciència topa amb la tradició ja que les teories entorn als fusters o «l'estoreta velleta», a mesura que avancen els estudis, cada cop resulten més idíl·liques i romàntiques.

Quan les investigacions ja si contrasten la celebració de les Falles en uns termes semblants o encarrilats a com hui les coneguem, a partir de meitat del segle XIX, els efímers cadafals protagonistes, les falles, plantades i cremades en la vesprada de Sant Josep -i açò és el 18 de març-, eren ja d'una acurada factura plàstica, fora de parots o pires de trastos.

Falles que s'obraven qual escenari on, dalt, ninots movimentats representaven una escena carregada de sàtira per a fer crítica de les rutines qüotidianes i la convulsa política del moment, les quals portaven l'autoria de, si, fusters -Vicent Sena- però també de pintors -Antonio Cortina-, jogueters -Jose Olaria Marimón 'Coqui'- i, fins tot, sabaters i perruquers.

A partir d'ahí, la història dels fautors de les falles ja la coneguem: la militància al Cercle de Belles Arts -Carlos Cortina-; la Primera Generació i l'Associació d'Artistes Fallers -Adolfo Ariño, Luis Dubón-; l'actual Gremi -Regino Mas-; la Generació d'Or -Salvador Debón, Juan Huerta, Vicent Luna, Julián Puche-; les pioneres -Maruja Pinto, Carme Llisterri, Nieves Fernández-; els artistes de falletes infantils -Vicent Cosí, Joan Canet-; la Generació dels 70s -Miguel Santaeulalia, Vicent Agulleiro-; la New Wave -Vicent Almela, Rafa Ferrando, Víctor Valero-; els nous 90s -Julio Monterrubio-; els 2000s -Paco López Albert, Pedro Santaeulalia- fins el present, conformant un catàleg de noms valedors de l'ofici i autors d'obres mestres fixades en l'imaginari comú, amb el que es confirma l'artista faller com a l'element essencial de la Festa i vertader referent en l'espectre festiu, plàstic i etnogràfic... malgrat pocs ho veuen.

En el meu discurs en l'acte inaugural de l'Exposició del Ninot no vaig passar l'oportunitat de recordar que una de les premises fonamentals de la declaració de la Festa de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat -30 de novembre de 2016-, era garantir la protecció dels elements amb alt risc de desaparició o alteració, sent l'artista faller, justament com venim citant qui obra el ninot i la falla l'eix vertebrador de la Festa, bén possiblement el component amb major risc d'extinció en tots els sentits: ofici, usos, tècniques, coneixements, etc.

El mateix concepte «artista faller» pot anar diluint-se amb el temps fins quedar reduit a un títol antic, anècdotic o corporatiu per mera qüestió de tradició, com cadascú vullga interpretar, quan siguem requerits o signem altres treballs de tipus creatiu i plàstic, que cada vegada en són més i ens allunyen de la falla i, conseqüentment de les comissions, les quals poden trobar-se desemparades sense raó de ser en no trobar artistes.

Precisament, de la falla hi ha un seguit de modes de construcció que no podem perdre. Fonamentalment el cartó, el material que tant i tan ha definit la forma de fer falles; però també la cera i els textils en combinació amb materials compatibles, que no substitutius -important senyalar-lo-, com les restes vegetals, corfes o la biomassa, ja aplicats en algunes falles i que són molts més respectuosos amb l'entorn, tant en la seua manipulació en el taller com en el carrer en la cremà. Uns materials, per tant, dels quals cal prendre consciència i respectar la decisió de l'artista del pel seu ús.

La protecció o dignificació de l'artista faller passa també per gestos d'estima cap la seua obra com ara ubicar la mostra dels ninots en un espai tan magne com la Sala de les Arqueríes del Museu de les Ciències, és un exemple.

Però també es pot ennloblir a l'artista deixant de ser considerat com a un proveïdor més per part de les comissions; fomentar la contractació de professionals en regla i condemnar l'intrusisme; posicionar el Gremi com a una entitat clau dintre de la trama associativa festiva, artística i cultural de la Comunitat Valenciana, amb l'aval del seu pes històric, social i artesà; o recuperar la plantà com a un acte de comunió entre l'artista i la comissió, lliure d'excessos i improperis.

Per al nou equip directiu gremial, la revindicació de l'artista faller com a l'element essencial de les Falles és una de les nostres màximes i per la qual treballarem al llarg dels quatre anys de mandat que els companys i companyes artistes ens han confiat.