El discurso de Ximo Puig en el debate sobre el estado de la Comunitat

El presidente de la Generalitat, Ximo Puig, ha pronunciado esta mañana en Les Corts su discurso sobre el estado de la Comunitat. El jefe del Consell ha hecho 48 anuncios en un discurso pronunciado, casi en su mayoría en valenciano y que se ha alargado durante más de hora y media. La intervención tenía

Lea aquí completo el discurso del presidente Ximo Puig:

President, Senyories:

Comparec davant de vostés i del poble valencià després del curs més difícil que hem viscut en 80 anys. Una situació límit que cap govern havia afrontat. Una situació amarga que s'ha emportat la vida de massa ciutadans. Una situació extrema que ens ha obligat a actuar –cada dia– amb una prioritat: salvar la vida de les valencianes i dels valencians.

Salvar vides, famílies, empreses, treballs, salvar el país, eixa ha estat la nostra obligació. Responsabilitats extraordinàries per a temps extraordinaris. Senyores i senyors diputats: Em presente a esta tribuna –casa de l'autogovern i temple de la paraula– amb una triple voluntat:

Donar compte de la gestió del Consell, avaluar l'estat de la C. Valenciana i orientar –en este moment de canvis– el camí que ha d'emprendre la nostra societat. I ho faig amb un desig. Una aspiració que m'agradaria compartir amb vostés, amb totes i tots, sense excepció. Siguen del grup que siguen, vinguen de la comarca que vinguen, o tinguen les idees que tinguen. Eixe anhel que formule a l'inici del debat polític més important de l'any, és el següent:

La societat valenciana, que ha estat unida, que ha actuat amb enorme responsabilitat i que ha sabut cedir en favor del bé comú mereix que els seus representants sàpien estar units actuar amb responsabilitat i cedir pel bé comú. Perquè, senyories: Podrem estar d'acord o en desacord, p erò NO podem contribuir –des de les institucions– a polaritzar la societaten un moment que demana allò que el poble ha demostrat: unió. Eixa ha estat la seua gran lliçó, la unió. Ara NO podem permetre que el partidisme ofusque l'acció de la Política. Perquè per damunt de nosaltres i per damunt dels nostres partits, hi ha un bé superior al que devem màxima lleialtat: el progrés i el benestar dels 5 milions de valencians, els interessos de la Comunitat Valenciana, i el destí compartit per nosaltres i per les pròximes generacions.

BLOC I

Vides perdudes:

Senyories:

La pandèmia ha significat un enorme colp en les nostres vides, un gran colp sanitari, econòmic i emocional. Ha causat un dolor –tan llarg, tan profund i tan intens– que tots hem sentit com a propi eixe vers de Miguel Hernández: «Por doler me duele hasta el aliento». Hem perdut 7.778 vides. Hem dit adéu a 7.778 valencianes i valencians. És un tragèdia col·lectiva, un dolor que no esperàvem, un drama que no podem normalitzar. A tots ells els portarem en el record, també a les seues famílies, a les que envie una forta abraçada i tot el meu afecte. Mai els oblidarem, sempre els recordarem.

La pandèmia –senyories– ha provocat altres desgràcies. Mig milió de contagiats, que han superat la malaltia i moltes dificultats econòmiques, laborals i emocionals per a la ciutadania. Així hem viscut el darrer any i mig, sempre, amb una prioritat: Protegir la salut dels valencians. I sabent –a més a més– que eixa era la millor via per a protegir el treball i l'economia. I avui, sense triomfalismes, sense apropiar-se cap mèrit, però sí enaltint l'enorme esforç del conjunt de la societat, podem afirmar que a la Comunitat Valenciana s'han salvat més vides i més treballs gràcies a eixa acció corresponsable. A dia de hui, i després de 4 onades de Covid, la Comunitat Valenciana registra 7.778 persones mortes. Són massa, sens dubte. Massa. Però són 1.000 persones menys de les que haurien mort amb la letalitat mitjana d'Espanya. Són 1.547 persones menys de les que haurien mort amb la letalitat de comunitats com la nostra. Són 7.222 persones menys de les que haurien faltat amb la pitjor letalitat d'Espanya. Són moltes vides salvades, senyories. Moltíssimes vides gràcies a l'esforç de tota la societat. I si una vida no té preu, els pregunte: ¿Quin valor tenen tants milers de vides? Un valor infinit, senyories. Perquè NO hi ha diners al món que puguen pagar eixe tresor.

Treballs Salvats

Senyories:

La Comunitat Valenciana ha salvat més vides. També hem salvat més treballs. Quan en juny de 2015 vam accedir al govern de la Generalitat, la Comunitat Valenciana tenia 1.648.000 afiliats a la Seguretat Social. Hem passat la pitjor pandèmia de la Història. I a pesar d'això, ara tenim 285.000 valencians més afiliats a la Seguretat Social. Són 3.350 nous treballs cada mes. Són més de 100 llocs de feina cada dia. En els 6 anys anteriors al canvi de Govern s'havien perdut 99.605 afiliacions. En canvi, en els darrers 6 anys se n'han guanyat quasi 300.000. En total, actualment, hi ha vora 2 milions de valencians treballant. I això –insistisc– amb una pandèmia pel mig. Això, senyories, marca un punt d'inflexió: Després de l'anterior crisi, ja mai es va recuperar l'ocupació i el número d'empreses a la C. Valenciana.

Ara, en canvi, ha passat just el contrari. Ja tenim el mateix número d'empreses que al febrer de 2020; I hem recuperat el nivell d'afiliació previ a la pandèmia. A més, les perspectives indiquen que en 2022 haurem recuperat el PIB de 2019. La tendència és clara: Hem ressistit, i ja ens estem recuperant.

Senyories: En estos 6 anys, i amb la pandèmia pel mig som la comunitat que més ha crescut en Turisme. (un 27 %), la que més ha crescut en Producció Industrial (un 9,5 %) i La que más ha crescut en Exportacions entre les 5 grans d'Espanya (un 38 %). Recalque: la que més. Ara, el que hem constatat –a Europa, a Espanya i també a la CV– és que sí era possible trobar una eixida distinta a la crisi. Era possible donar una resposta diferent. Més justa. Més ràpida. Més social.

Senyories: Els artífexs d'este avanç són els empresaris, els autònoms i els treballadors. Amb el seu esforç i el seu talent, han resistit al pitjor context. Ara bé: hi ha 2 factors que han contribuït al manteniment d'empreses i al rebot de l'ocupació. El PRIMER FACTOR és una acció pública protectora en forma d'ERTOS, ICOS i 1.000 milions en ajudes per a Resistir I el SEGON ha estat una atmòsfera institucional que ha generat Confiança. Que ha prioritzat el Diàleg, el Pacte i la Gestió. Gestió per a obtindre material de protecció sanitària. Primer, important-lo. Després, fabricant-lo. Gestió en les restriccions necessàries. Gestió per a administrar vacunes. Gestió per a repartir ajudes i Gestió per a captar fons europeus. Estabilitat, Confiança i Gestió. Així ens hem convertit en la segona autonomia que més empreses guanya entre les que canvien de domicili a Espanya. Perquè després de tants anys vinculats a la corrupció, ara som mereixedors de confiança. Perquè ara som una terra digna de crèdit.

Població protegida: Vacunació

Senyories: L'espenta de la societat ha salvat més vides i ha salvat més treballs. A més, la salut de la població valenciana està més protegida que a quasi tot el món. Recordem que ara fa un any, en este debat, navegàvem en un mar d'incerteses. Estàvem sense vacunes i l'única protecció davant del virus eren les mascaretes, les restriccions i la prudència. Però vam resistir. Recordem que ara fa un any, la vacuna era un somni. A penes la vam citar en este debat. Quedava molt lluny. Jo vaig pronunciar una frase: «Confie en la ciència i en la raó». Hui, senyories, tot ha canviat. Sembla un miracle. Però es diu Ciència. Es diu Raó. Teníem fe en els científics. I NO han fallat. En Nadal –justament hui fa 9 mesos– Batiste Martí, de Rafelbunyol, es convertia en el primer valencià vacunat contra la Covid. Ara, gràcies a la ciència, als equips de vacunació, i a l'enorme consciència ciutadana, tenim al 87 % de la població amb la pauta completa. De ser un somni, una esperança llunyana, a tindre ja vacunats a 4 milions de valencians. Eixe ha estat el gran canvi d'este any i per això, els avance que demà tancaran els vacunòdroms de la C. Valenciana després d'haver complit la seua missió.

Una missió amb excel·lents resultats: Espanya lidera els països del món amb més vacunació i la Comunitat Valenciana està per damunt de la mitjana espanyola. ¿I saben això què significa? Moltes vides salvades. Més que en regions com Lombardia, la Provença o Baviera. Més que en capitals com Tokio, Pekín o Londres. Més que en països com Estats Units, Israel o Canadà. La Comunitat Valenciana està per davant de totes elles en el repte més determinant: vacunar i –en conseqüència– protegir la salut de la població. Això ha estat un èxit col·lectiu i eixe és l'Ogull Valencià. L'Orgull per una ciutadania madura en les restriccions i compromesa amb la vacunació. L'Orgull per uns professionals sanitaris que s'han deixat la pell amb una actitud exemplar. L'Orgull per una sanitat pública –recalque: pública– que ha funcionat admirablement en l'hora de la veritat. Eixe –senyories– és l'Orgull Valencià. L'Orgull d'un poble fort, solidari i convençut, un poble amb trellat que sabia que una vida valia més que una cervessa. Un poble que ha actuat com diu el nostre Himne: «Tots a una veu». I per això –senyories– perquè ara estem en una bona situació de vacunació d'incidència i d'hospitalització els anuncie que el Consell ha decidit fer un Gran Pas Avant en l'Apertura Segura. L'hosteleria, l'oci i la cultura guanyaran normalitat, els esdeveniments guanyaran normalitat i la vida avançarà cap a la normalitat. A eixa «Normalitat Millorada» que perseguim. A continuació els desgrane DEU mesures aprovades este matí per la Comissió Interdepartamental i que entraran demà en vigor.

· PRIMER:

Decauen totes les restriccions en cines, teatres, auditoris, museus i biblioteques.

· SEGON:

Decauen totes les restriccions en el comerç.

· TERCER:

Decauen les restriccions en les seus festeres.

· QUART:

L'hosteleria podrà augmentar els aforaments en interiors fins al 75 %, les taules dins podràn ser de 10 persones es permetrà l'ús de la barra sentat i tancaran segons la llicència de cada local.

· CINQUÉ:

L'oci nocturn podrà ampliar l'aforament del 50 al 75% amb taules de 10 persones, ús de la barra sentat, ball permés davant del lloc preassignat i horari límit ampliat a les 5 de la matinada.

· SISÉ

S'elimina el número màxim de persones en els esdeveniments i els actes esportius.

· SETÉ

No hi haurà límit de participants en les proves esportives, com en la Marató o la Mitja Marató.

· HUITÉ

Els gimnasos i les piscines cobertes pugen al 75 % de l'aforament.

· NOVÉ

Els banquets i els congressos pugen el seu aforament al 75 %.

·DESÉ

En els partits de les lligues professionals de Futbol i de Bàsquet decau el número màxim d'espectadors i el límit serà el 40 % de l'aforament en pavellons i el 60 % en estadis a l'aire lliure. A més, s'iniciaran els contactes amb els sectors de l'oci i els festivals per a l'exigència del Passaport Covid de vacunació en actes massius.

Estes mesures entraran en vigor esta mitjanit i estaran vigents 11 dies més. Així arribarem al 9 d'Octubre, un dia simbòl·lic que marcarà un abans i un després per als 5 milions de valencians. Senyors i senyores diputades: diuen uns versos d'Estellés que «Després de certes coses s'ha de tornar a casa». Ara ha arribat l'hora de tornar a casa. A eixa casa comuna que és la nostra vida mediterrània, la nostra vida en societat. Des de la prudència; Preparats per a eventualitats; però disposats, desde ja, a alçar-nos en peu i a seguir caminant.

Gir social: la Comunitat Avançada

Senyories, ho deia abans: la pandèmia ha significat un enorme colp. Però NO ha pogut revertir el progrés social d'una «Comunitat Avançada» que ha convertit els drets, les oportunitats i la justícia social en un segell propi. En la millor «Marca Comunitat Valenciana». Per saber cap a on caminem en este punt, hem de tindre clar on estem i saber què hem de protegir. I una part fonamental és el Gir Social emprés des del 2015. Este Gir Social en 6 anys es visibilitza en 6 canvis (tan sols 6 exemples) que han millorat la vida de les persones.

PRIMER CANVI:

Hem eliminat el copagament farmacèutic per a un milió i mig de valencians i hem incorporat a la sanitat universal a milers de persones abans desprotegides. Amb humanitat. I pose un exemple: Hui l'Hepatitis C ja no mata ací. Hem invertit el que calia (297 milions) per a protegir la vida de 16.293 valencians, més de 16.000 vides protegides. Eixe tractament de 18.000 euros ara el facilitem i el paguem entre tots, això és l'Estat del Benestar valencià.

SEGON CANVI:

En matèria educativa, una família valenciana ho pot sentir cada dia. Més de 440.000 alumnes es beneficien de Xarxa Llibres, això suposa un estalvi mitjà de 300 euros per fill cada curs. Les «beques menjador» arriben a 140.000 estudiants. Això suposa un estalvi de fins a 95 euros al mes per alumne. I en la Universitat, les taxes han baixat el 20 %; i les beques s'han doblat. Ja beneficien a quasi la meitat dels universitaris: 57.000 alumnes. Això és l'Estat del Benestar valencià.

TERCER CANVI:

Els treballadors públics s'han convertit en prioritaris. La Sanitat ha augmentat en 12.000 professionals. I en Educació, el professorat ha crescut en 12.500 persones fins assolir un rècord: 78.000 professores i professors.

Este curs post-pandèmia –de fet– som la comunitat amb major reforç: 5.000 docents més. És un exemple del canvi de paradigma: En l'anterior crisi es retallava; ara ampliem. En altres llocs retallen; ací ampliem. Això és l'Estat del Benestar valencià.

QUART CANVI:

Els beneficaris de la Llei de Dependència s'han quasi triplicat. Són ja 115.000 persones. Ara l'Administració ja no és un problema, ara és part de la solució. De fet, hem reduït la llista d'espera en 32.000 persones. Persones que necessitaven un rescat social. Com els beneficiaris de la Renda Valenciana d'Inclusió, a la que hem destinat 810 milions. Això és l'Estat del Benestar valencià.

CINQUÉ CANVI:

En matèria de Vivenda, arrere ha quedat l'època de l'especulació sense alternativa. El lloguer social ha estalviat a 16.000 famílies uns 300 € cada mes. La Unitat d'Ajuda front a Desnonaments, ha atés a 1.076 famílies i ha paralitzat llançaments. I hem pagat a 65.600 famílies les ajudes per compra i lloguer pendents des del 2012. Això és –també– l'Estat del Benestar valencià.

SISÉ CANVI:

Els joves ara tenen més facilitats per treballar. «Avalem Joves» ha donat una oportunitat laboral a 72.000 menors de 30 anys. Això és –també– l'Estat del Benestar valencià. Senyories: He volgut donar una mostra xicoteta d'eixa Comunitat Avançada que anem construint. Amb insuficiències. Amb un llarg camí que recórrer. Amb injustícies per solucionar. Però una «Comunitat Avançada» en drets i prestacions que ha millorat el dia a dia de les famílies valencianes. Que ha igualat les oportunitats. Que ha reduït l'atur, la taxa de pobresa, i l'abandó escolar i Que ens ha protegit millor de la pandèmia. Coincidisc amb Ernest Lluch: Este avanç social costa molt, «però tindre'l NO té preu».

BLOC II

Presidente, Señorías:

Con este repaso he intentado sintetizar la respuesta a la pandemia y en qué estado nos ha dejado. Antón Costas ha resumido el manual para esta crisis en 3 palabras: Resistir – Recuperar – y Reinventar. Hoy, 562 días después del primer Estado de Alarma, lo podemos afirmar: La Comunitat Valenciana ha resistido. Damos por culminada esa fase. Hemos resistido. Ahora, nuestros esfuerzos se centran en la Recuperación. Y ahí hay una palabra clave: Europa. Señoras y señores diputados: El año pasado –en este mismo debate– presenté a Les Corts una Estrategia para la recuperación valenciana. Un ambicioso plan que aspiraba a captar y movilizar 21.000 millones de euros hasta el año 2027. Algunos grupos mostraron su desconfianza. Hoy, la fuerza de los hechos modificará sus prejuicios. Hoy, un año más tarde, después de que Bruselas y el Gobierno van concretando el reparto de fondos, presento este documento a la Cámara.

Este libro de 854 páginas detalla todos los acuerdos de las 19 Conferencias Sectoriales entre la Generalitat y los Ministerios. Más de 60 reuniones de trabajo. Un arduo esfuerzo de la Administración, y de las empresas para presentar cientos de proyectos. Éste es el fruto de nuestro trabajo. La garantía de las aportaciones que recibiremos una visión ha presidido el proceso: Aprovechar esta oportunidad histórica para impulsar los cambios necesarios, inaplazables y transformadores que precisa la Comunitat Valenciana. Señorías: España ya tiene asignados 152.000 millones del programa europeo Next Generation. De ellos, la C. Valenciana recibirá 15.270 MILL.

Del Marco Financiero Plurianual europeo recibiremos, de aquí a 2027, 2.754 millones. De los Programas europeos en Concurrencia Competitiva –aplicando la media de lo percibido– recibiremos en ese periodo 526 millones. Y de fondos autonómicos y del Estado para estas inversiones transformadoras tenemos previstos 2.650 millones. En total, estas cuatro fuentes de financiación suman 21.200 millones para la Transformación de la C. Valenciana. Es una situación inédita. Vamos a recibir de Europa 5 veces más recursos –solo en estos 3 primeros años–, que todos los fondos europeos percibidos en una década y media. Es la Gran Oportunidad para forjar una tierra más fuerte, más sostenible, más competitiva más digital, más inclusiva, más próspera. En definitiva: Para Reinventar la Comunitat Valenciana.

Señoras y señores diputados: Este segundo bloque de mi intervención estará centrado en 4 ámbitos de actuación. Cuatro retos para transformar la CV. El PRIMERO es el Despliegue del Green Deal valenciano. El SEGUNDO es el Desarrollo del Nuevo Estado del Bienestar. El TERCERO es la Reactivación de los Sectores Productivos. Y el CUARTO es la Estrategia de Innovación y Digitalización.

Green Deal Valenciano

Señorías: Empezaré por el Despliegue del Green Deal valenciano. La «fiesta» del crecimiento irresponsable y depredador tuvo resaca. Los excesos sin conciencia amenazan el planeta. La emergencia climática es una realidad que todos sufrimos y –cada vez más– tememos. El Mediterráneo se encuentra en la Zona Cero de esa amenaza global. Nos preocupa el riesgo de más inundaciones, sequías, olas de calor o incendios. Y alineados con las prioridades europeas, actuaremos. Por la Sostenibilidad. Por la creación de nuevos empleos y Por una prosperidad inclusiva y respetuosa con el medio ambiente. Si la Gran Depresión se superó gracias al New Deal y a su espíritu keynessiano, de la crisis provocada por esta pandemia y de la Emergencia Climática tenemos que salir con un Green Deal y un keynessianismo verde. Coincido con Jeremy Rifkin cuando señala que el Pacto Verde es: «Un audaz plan económico para salvar la vida en la Tierra». En este sentido –señorías–, les avanzo SEIS grandes intervenciones vinculadas a la sostenibilidad –y ya confirmadas– que la Generalitat va a desplegar.

L'Albufera

La primera es una actuación emblemática. Blasco Ibáñez la describió cómo «Un espejo veneciano (…) entre una selva casi virgen, que se extiende leguas y leguas». Así es l'Albufera. Ahora ha llegado el momento de una gran estrategia para su recuperación ambiental. Ha llegado la hora de Salvar l'Albufera. Les anuncio que el Gobierno de España ha dado el visto bueno al proyecto que dará una solución integral de futuro a la Albufera. Este proyecto supondrá una inversión de 600 millones de euros para proteger y recuperar nuestro humedal más emblemático.

Element

Señorías: El segundo proyecto es una actuación disruptiva. Un antes y un después. Un megaproyecto que convertirá España en un referente mundial en baterías. Y lo hará desde la Comunitat Valenciana. Hoy les avanzo que este Proyecto Estratégico de baterías cuenta con el apoyo del Gobierno de España.La Gigafactoría Element es una iniciativa impulsada por la Generalitat, encabezada por Power Electronics, y volcada en la fabricación de baterías y el almacenamiento de energía. La magnitud de este proyecto europeo único es formidable. Element contempla la creación de 30.000 puestos de trabajo y la eliminación de 4,5 millones de toneladas de CO2. Ésta es la senda del Green Deal.

Vega Renhace

Señorías, la Comunitat Valenciana ya ha conocido el peor rostro de la Emergencia Climática. La Vega Baja sufrió hace 2 años un temporal devastador. Y nuestra respuesta integral ha sido el plan Vega Renhace. Ya hemos invertido en él 154 millones. Hoy les puedo avanzar una nueva iniciativa: La rehabilitación de toda la red de acequias y de «azarbes» de la comarca con una inversión de 129 millones que empezará el año que viene.

Corredor Verde 14 K

Señorías: La cuarta actuación será un hito para el área metropolitana de València y sus casi dos millones de habitantes. Es el Corredor Verde 14 K. Esta obra conectará el Parque Natural del Riu Túria con el Parque Natural de l'Albufera a través de un espacio verde continuo de 14 kilómetros. Este nuevo pulmón verde será consensuado y ejecutado con los ayuntamientos implicados: Quart de Poblet, Mislata, Paterna y València. Entre todos convertiremos el área metropolitana de València en un referente europeo de adaptación al cambio climático.

Movilidad Sostenible.

Señorías: La acción más efectiva frente a la Emergencia Climática es la descarbonización. Y aquí la clave es la nueva Movilidad. «Tenemos que cambiar el rumbo», como ha dicho Antonio Guterres. En este sentido, desgrano 4 actuaciones para reducir las emisiones y potenciar el transporte público. Tres nuevas líneas de tranvía en València, con una inversión de 65 millones. En Alicante, el proyecto de construcción para la conexión del TRAM con Sant Joan d'Alacant y Mutxamel, y el proyecto de estación intermodal de Alicante por 75 millones. En Castelló, el Bulevar de la Plana y la Ronda de Castelló por 40 millones. Y el plan de mejora de frecuencias de Metrovalencia, dotado con 235 millones, que empezará el año que viene. Pero como saben, nuestro territorio es dual: Urbano y Rural. Y con grandes áreas en despoblación. En ese sentido, les anuncio un nuevo modelo de transporte a demanda para los vecinos de las comarcas en despoblación. Este servicio, que se pedirá el día anterior por teléfono o APP, se pondrá en marcha el año próximo. Y, por último, una reivindicación. El servicio de Cercanías, que depende del Estado, no funciona aquí como debería. Es un problema desde hace muchos años. Por eso, el Consell va a solicitar formalmente la transferencia de la gestión del servicio de Cercanías a la Generalitat. Con la garantía de los recursos humanos, materiales y financieros. Será un proceso largo que iniciaremos antes de final de año. Porque nuestra voluntad es irreversible. Queremos las Cercanías para mejorarlas.

Rehabilitación de 37 Edificios Públicos

Señorías: Finalmente, les anuncio una actuación integral inmediata por valor de 51 millones de euros para rehabilitar 37 edificios públicos. Sedes emblemáticas como la Casa de los Caramelos, el Edificio de Memoria Histórica en el Puerto de Alicante, el Centro Cultural del Carme, y el edificio de Correos de Castelló. También se intervendrá sobre 8 edificios de las universidades públicas valencianas. El presupuesto ya está habilitado y confirmado por el Gobierno. Estos serán los primeros edificios de un plan que tendrá continuidad en el tiempo.

Señoras y señores diputados: Cierro este bloque por la Sostenibilidad con una llamada la acción por una transición energética justa, con calendarios realistas y conscientes de que NO todos los ciudadanos tienen una nómina garantizada hasta la jubilación. Porque en caso contrario –si la transición no es justa y realista–, los deseos acabarán en papel mojado. Y ésa NO es una opción. En una ocasión histórica con circunstancias similares, Keynes advirtió: «No basta con que el estado de cosas que queremos promover sea mejor que el anterior. Tiene que mejorar tanto como para que compense los males de la transición». Y un Green Deal justo, compensa. Compensa a empresas y a ciudadanos. Nos compensa al conjunto de la sociedad.

Porque, ante la emergencia climática, o nos salvamos todos juntos, o NO habrá salvación. Cómo dicen los versos de John Donne: «Nadie es una isla». Por eso, si doblan las campanas por nuestro planeta, estarán doblando por toda la Humanidad.

2.3 El nou Estat del Benestar valencià.

Senyories: El segon àmbit de transformació és el Desenvolupament del Nou Estat del Benestar valencià. Si em permeten la metàfora, d'esta calamitat ens ha tret la ciència i Lluís Vives. Fa cinc segles, el pensador valencià més universal va escriure: «Ha de ser particular afany de qui governa cuidar –i posar tot l'esforç– en què uns servisquen a uns altres d'auxili». Cuidar, servir, auxiliar: com en una gran família. Esta via encarna l'ADN de l'Estat del Benestar:

• La Sanitat que salva vides.

• L'Educació que iguala en oportunitats.

• i La Protecció Social que cobreix riscos i corregeix injustícies.

És fàcil d'entendre:

En una societat decent –i esta ho és–, el problema d'Ú és el problema de TOTS. Perquè allò que és indecent és mirar cap a un altre costat quan el veí pateix. Per això els pressupostos destinats a Cooperació han crescut de 4 a 35 milions en 6 anys. Allò què és indecent és deixar que el darwinisme social, el «sálvese quien pueda», faça i desfaça al seu parer. Amb calculadora. Amb egoisme. Sense pietat. Senyories, fa 40 anys, l'autogovern recuperat va començar a estendre per les comarques un Estat del Benestar pròxim, sòlid i eficaç. Amb escoles, instituts i universitats. Amb centres de salut i hospitals. Amb centres per a persones majors, dependents i amb diversitat funcional. Ara, en vespres del 40 aniversari de l'Estatut, i amb les lliçons que deixa la pandèmia, ha arribat el moment d'un «aggiornamento» d'aquell impuls públic modernitzador. D'una segona transició als serveis públics. Per tot això, amb l'energia dels fons europeus i convençuts de què «La desigualtat és corrosiva», la Generalitat desenvoluparà el millor mecanisme de cohesió: Un Nou Estat del Benestar Valencià.

Sanitat

Senyories: El primer pilar d'este Nou Estat del Benestar Valencià és una sanitat pública reforçada. El Pla d'Infraestructures Sanitàries «Créixer +» donarà resposta a massa lustres de reformes ajornades.

• Entre 2012 i 2015 es van invertir 175 MILL.

[• Entre 2016 i 2019, 238 MILL.]

• I entre 2021 i 2023, invertirem 658 MILL.

Quasi quatre vegades més. Així millorarem les infraestructures amb: 50 centres d'atenció primària i 22 hospitals reformats i ampliats. 6 nous centres d'especialitats. i 1.206 llits nous i 48 quiròfans més. A més, en 2022, adquirirem 78 equips d'alta tecnologia per valor de 81 milions. Això perfeccionarà les nostres capacitats per a diagnosticar i tractar als pacients.

Senyories:

Hem respost a la pandèmia amb els millors recursos disponibles i amb el nostre millor actiu: el factor humà. Uns professionals que ho han donat tot (a vegades, inclús la vida) per persones a les que no coneixien. Ara és imperatiu adaptar la nostra xarxa a un nou món. Per això, després d'un exercici de treball en la formulació del projecte, els avance que abans de que acabe l'any presentarem el nou model organizatiu del sistema sanitari públic, articulat a través del Nou Servei Valencià de Salut. Hui, i després d'any i mig, els anuncie una mesura esperada per tota la ciutadania. A partir del pròxim dilluns, 4 d'octubre, torna la normalitat a l'atenció primària. Gràcies a la millora de la situació epidemiològica, es restablirà l'atenció presencial al 100 % en tots els centres de salut i d'especialitats. Qui ho desitge podrà optar per la consulta telemàtica. Però l'atenció presencial torna a Primària a partir del dilluns que ve. És la millor prova de la recuperació sanitària.

Senyories, un nou àmbit creixerà en esta segona transició de la sanitat: l'atenció de la Salut Mental. La pandèmia ha visibilitzat eixe «elefant en l'habitació» que mai era nomenat: la Salut Mental. Especialment, en les capes vulnerables de la població com els adolescents i joves, on els suïcidis estan augmentant de manera alarmant. Com diu la periodista valenciana María Quesada, autora de «La niña amarilla»: «Nadie está libre de sufrir un suicidio. Tenemos que despertar como sociedad».

Diputades i diputats: ¿No hauria de centrar açò la preocupació de tots nosaltres? Hi ha pocs desafiaments més importants. La millora del benestar emocional rebrà en este temps una atenció prioritària. La Generalitat ha activat un pla urgent per a l'atenció en salut mental de xiquets i joves amb la contractació de 69 professionals i 3 hospitals de dia. L'objectiu és consolidar un pla estructural amb 10 hospitals de dia d'atenció infantil i juvenil, un reforç de 270 professionals i 450 joves amb dolències mentals que ajudaran a altres joves.

Educació

Senyories, el segon pilar del Nou Estat del Benestar Valencià és una Educació adaptada als nous reptes. Primer, amb unes infraestructures dignes. El Pla Edificant contempla MIL milions en inversions. Esta transformació s'ha concretat en 878 actuacions de reformes i construcció en 6 de cada 10 centres educatius. Ara donem un pas més. Els anuncie l'ampliació del Pla Edificant en 700 milions més fins a l'any 2027. Val la pena recordar: En 2015, 8.600 alumnes estudiaven en barracons estructurals. Hui NO queda cap alumne en barracons sense que hi haja una obra en marxa per a la seua substitució. I quan acabe la legislatura, haurem corregit una gran taca de l'autogovern: els barracons cronificats. El nostre model necessita nous contenidors. Però, sobretot, l'ampliació de drets i oportunitats. En este sentit, senyories, vull anunciar-los dos avanços significatius. El PRIMER és la universalització de l'educació de 2 a 3 anys abans que acabe la legislatura. Tots els xiquets tindran plaça escolar gratuïta de 2 a 3 anys.

També avançarem en l'escolarització de 1 a 2 anys amb els bons infantils. Per conciliar, generar oportunitats i reactivar l'economia. Hi ha 61 milions consignats per a això. Perquè la igualtat d'oportunitats és com un arbre: Ha de tindre arrels fortes. El SEGON és la posada en marxa d'un Pla Estratègic d'Impuls a la Formació Professional, dotat este primer any amb 31 milions. L'objectiu és garantir ocupació de qualitat als joves i reforçar la capacitat productiva de les nostres empreses. Invertir en Educació NO és despesa. És inversió. Per eixa raó, em compromet a donar a les Universitats un horitzó estable per al seu finançament al llarg d'este curs.

Polítiques Socials

Senyories, el tercer pilar d'este nou espai públic de Benestar atén a la decència de la societat: La consideració als més vulnerables. Cite una frase d'Adela Cortina: «Si caemos en mínimos de humanidad, entonces nos deshumanizamos». I això –senyories–, això sí que NO. El nou contracte social valencià exigeix renovar els termes que acordàrem fa 40 anys. Perquè hui, per fortuna, tenim una major sentit de la humanitat amb aquells que més ho necessiten. Margaret Thatcher deia que la Societat NO existia. Com en tantes coses, s'equivocava. Som persones, i som societat. D'això tracta el Pla Convivint d'Infraestructures Socials.

És una inversió de 560 milions en 4 anys per a executar 247 noves actuacions i centres socials destinats a:

• Persones majors,

• Persones amb diversitat funcional,

• Persones amb malaltia mental,

• Xiquets i adolescents vulnerables,

• i Dones víctimes de la violència masclista.

Eixa violència, la del terrorisme masclista, eixe maleït «rayo que no cesa», ens gela l'ànima. María Soledad, Wafaa, Johana, Zourita. Quatre dones assassinades en el que va d'any en la C. Valenciana. 140 vides arrancades des de 2003. 28 menors orfes, i 6 xiquetes i xiquets víctimes de la violència vicària des de 2013. Això –senyories– ha d'acabar. És necessari un «Basta Ya» sense fissures front a esta atrocitat. Des d'ací, i amb el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere que lidera la Vicepresidenta com a espai de consens unitari, vull enviar un missatge a totes les dones que passen POR: «No esteu soles». Una societat decent NO mira a un altre costat. I la societat valenciana, NO ho farà. NO HO FARÀ. Perquè tenim una obligació primordial: Corregir totes les injustícies per raó de gènere. Amb eixa finalitat –la Igualtat i la llibertat– posarem en marxa un nou servei, el Programa Alba, d'Atenció a les víctimes d'explotació en àmbits de prostitució o tracta. Per a cobrir les seues necessitats i per oferir alternatives a eixa esclavitud masclista que és la prostitució. Amb eixa finalitat –d'Igualtat i llibertat– hem reforçat els Centres Dona 24 Hores per atendre a 7.000 dones l'any passat. Amb eixa finalitat –de suport a les dones maltractades–, l'Oficina de Denúncies i Assistència a les Víctimes de Violència de Gènere a València, ha assistit a més de MIL dones de manera integral. Amb assistència de policia especialitzada i amb atenció psicològica i lletrada. Durant el pròxim semestre s'activaran les oficines a Alacant i Castelló. Amb eixa finalitat –protegir a les víctimes– som l'única comunitat que ha desplegat Les unitats de valoració del Risc a nivell comarcal, i l'Oficina especialitzada de Denúncies. Eixa és l'obligació ètica davant el terrorisme masclista: Més recursos, Més formació, i Millor atenció a les víctimes. Senyories: El Pla Convivint d'Infraestructures Socials transformarà els serveis que millora el dia a dia de tantes famílies. Habilitarà 6.600 noves places públiques. Sens dubte, un salt en polítiques socials. I aliniat amb eixe rumb, desenvoluparem en l'horitzó immediat 3 iniciatives legals.

En PRIMER lloc, una Llei Valenciana d'Igualtat que atenga aspectes com la corresponsabilitat. En SEGON lloc, una Llei Valenciana d'Accessibilitat Universal i Inclusiva que erradique les barreres de tot tipus. I en TERCER lloc, Una Llei Valenciana de Diversitat Familiar, per a aterrar en les lleis el que ja és realitat. Finalment –senyories– els avance una altra novetat. La Generalitat desplegarà este curs una Estratègia d'Acompanyament front a la Soledat No Desitjada. La soledat és una epidèmia invisible que el confinament ha tret a la llum. Un estigma social patit en silenci. Un problema creixent que afecta –especialment– a dones d'avançada edat i en entorns urbans. Eixe aïllament ataca a la salut mental i física. En el plànol mental, engendra

• por,

• tristesa,

• desesperació,

• pèrdua de les ganes de viure

• i, fins i tot, aboca al suïcidi.

I en el plànol físic dispara el risc de malalties i deteriorament. Per tot això, és hora d'actuar. El Consell desenvoluparà esta Estratègia d'Acompanyament enfront de la Soledat No Desitjada que fomente el voluntariat dels joves (també en el seu vessant telemàtic), que convertisca a eixos majors sense companyia en mentors de joves amb problemes emocionals i socials, i que pose en marxa accions destinades al benestar emocional de les persones soles. Fomentant vincles. Creant societat.

Habitatge públic

Senyories, el quart pilar del Nou Estat del Benestar Valencià atén una aspiració constitucional: el dret a un habitatge digne. Els 99 dies de confinament ens van recordar que tindre un sostre és un dret bàsic. Després de dècades relegada, la Vivenda pública torna com a prioritat pública. Per això, la Generalitat impulsarà des d'este curs un Pla per a construir 2.457 habitatges públics destinats al lloguer assequible. És una gran operació de col·laboració público-privada que invertirà 294 milions: Açò impulsarà al sector de la construcció. Keynessianisme intel·ligent i amb ànima.

Justícia

Senyories, l'últim pilar de l'Estat del Benestar Valencià 2.0 pretén la modernització de la Justícia Va dir Séneca que «Una justícia que tarda és el més semblant a la injustícia». Tenia raó. La Justícia precisa recursos. I dins de les nostres competències, intensificarem l'esforç. D'ací a 2023, el Pla d'Infraestructures Judicials contempla la inversió de 280 milions per a la construcció i millora d'edificis. Entre enguany i l'any vinent, es posaran en marxa obres emblemàtiques com: La rehabilitació integral de la seu del TSJ, els nous Palaus de Justícia de Llíria i Gandia o la Ciutat de la Justícia d'Alacant. Ara, és l'hora de més eficiència en la Justícia. D'una banda, Eficiència Energètica. En 2022 culminarà el Pla d'Eficiència Energètica, de 18 milions, per a adaptar totes les seus judicials, com ja s'ha fet a la Ciutat de la Justícia de València. I d'altra banda, Eficiència en els Processos. Tenim en marxa un Pla de digitalització de la Justícia Valenciana. 38 milions d'euros que avançarà l'arribada de l'Expedient Electrònic i que ha permés les vistes telemàtiques en temps de pandèmia. Gràcies a això, el virus no ha parat la justícia, com s'ha reconegut en l'apertura de l'Any Judicial.

Senyories, es tracta de millorar el rostre, i es tracta de millorar l'ànima de la justícia. I ací, l'Administració ha assumit una tasca essencial: protegir a les víctimes. En 2015, la Xarxa d'atenció a les víctimes del delicte era pràcticament inexistent a la CV. D'un equip d'una vintena de lletrats, hem passat en sis anys a comptar amb: 37 oficines i 159 professionals, i som l'únic territori d'Espanya que ha desplegat esta xarxa en tots els partits judicials. 83.000 víctimes de delicte han estat ateses i 45.000 d'elles són víctimes de la violència masclista. Este govern –com la societat--, sempre estarà al costat de les víctimes. Senyories, la Justícia, senyories, té una altra missió en este temps: contribuir a la recuperació. Amb eixe esperit desplegarem una altra novetat que hui els avance: Les Oficines d'Ajuda per a la Segona Oportunitat, que estaran ubicades a les principals seus judicials. Este servei, integrat per professionals especialitzats, assistirà a les persones, autònoms i pymes amb una finalitat: Que puguen superar una situació d'insolvència i començar un nou projecte perquè tots tenim dret a una segona oportunitat.

Servidors públics

Senyories, estos són els projectes per a reforçar les bases de l'Estat del Benestar Valencià. Són cinc pilars consolidats amb una poderós ciment: les persones que ho mouen. En l'últim any i mig, les nostres plantilles han elevat la noció de servidor públic. Per això, des de la solemnitat que confereix esta tribuna un dia com hui, vull enaltir el sobreesforç dels treballadors de la Generalitat. Persones que han posat als altres per davant d'elles mateixes. Els sanitaris, els sociosanitaris i el personal d'emergències enfrontats a l'esgotament per salvar vides els hospitals i a las residències. Els mestres i professors, garants d'un curs aprofitat per un milió d'estudiants. I el personal de l'Administració, palanca per a ajudar a empreses. A tots ells –des de l'admiració– els done les gràcies, i demane a la Cambra un RECONEIXEMENT per les seus nits sense dormir, pel seu esforç extraordinari, i per demostrar què és el servei públic.

Senyories: La Generalitat ha desplegat el major esforç en 4 dècades per a reclutar capital humà per a l'Administració. En concret, les Ofertes d'Ocupació Pública sumen 45.958 llocs de treball en 5 anys. 21.076 en Sanitat, 17.076 en Educació, i 7.806 en Administració General. Més de 45.000 places convocades. Un esforç indubtable. Era una obligació després de l'oblit dels serveis públics durant 20 anys. Ara això ha canviat, amb dos finalitats: Millorar el servei públic i Augmentar l'Eficiència eixe és el propòsit del Nou Estat del Benestar perquè la confiança en els serveis públics ha de sustentar-se en els resultats:

• Resultats en salut

• Resultats educatius

• Resultats en serveis socials

• Resultats en administració eficaç.

I per a millorar-los, hem d'abordar els canvis necessaris i els pose com a exemple un nou projecte: El pla Gen Digital 2025, dotat amb MIL milions. Este pla accelerarà la digitalització de l'Administració i propiciarà una Administració més àgil, transparent i sense «buro-esclerosi». També els anuncie una altra novetat. A partir de l'1 de gener rebran la qualificació de Projecte d'Interés Prioritari en la Comunitat Valenciana aquelles iniciatives finançades pel Mecanisme de Recuperació i Resiliència. D'esta manera: Ampliem l'agilitació administrativa i Cooperem amb les entitats locals.

En definitiva, senyories: Posar tota l'Administració al servei de la societat i de les empreses. Recordem el mandat del sector públic: Ajudar a cobrir els riscos, satisfer les necessitats i complir els desitjos d'aquells als qui representem. Eixa és la nostra obligació.

2.3 Reactivación de los Sectores Productivos

Señorías:

Refutaré el viejo mantra de que la mejor política industrial es aquella que NO existe. No. La mejor política industrial es la que persiste. Ya nadie cuestiona que proteger la industria es estratégico para un país. Es la hora de la industria, y también de los servicios. Es la hora de renovar nuestro impulso a todos los sectores productivos. Si me permiten, me centraré en 5 sectores estratégicos: La Industria, el Turismo, la Agricultura, el Comercio y la Cultura, el primer vector es la Industria. Señorías, la globalización lo ha cambiado todo, especialmente las estructuras productivas. Pero hay una certeza: A más industria, más prosperidad. Castelló es el mejor ejemplo: Es la provincia de España donde la industria tiene un mayor peso en el PIB. Y también es nuestra provincia con mayor PIB per cápita. Sabemos lo que representa un azulejo en Vila-real, un zapato en Elx, un mueble en l'Horta, una pieza de tela en Ontinyent. Y por eso estamos enderezando un derrotero que nos desvió hacia sendas equivocadas.

Hoy la industria vuelve a ser imprescindible. En 2014 se dedicaban 11 millones en ayudas. Este 2021, superamos los 100 millones. Nueve veces más. Ésta es la imagen de un compromiso. Hemos desplegado el Plan Estratégico de la Industria Valenciana, con 140 millones en ayudas a pymes industriales en 4 años. Los centros tecnológicos han pasado de arrastrar una deuda de 40 millones en 2014, a estar saneados y recibir 50 millones al año. Además, las áreas industriales se han convertido en estratégicas con la mejora de los polígonos. Y, por último, hemos reconstruido la Red Exterior para la Internacionalización de nuestras empresas. Nuestra estrategia en Bruselas es una palanca fundamental de apoyo. Y quiero poner 3 ejemplos actuales:

UNO

Estamos trabajando para reducir al máximo los aranceles de EEUU al calzado, nuestro principal mercado fuera de Europa.

DOS

Concretamos propuestas con el sector cerámico y la Comisión para lograr una producción más sostenible sin quebrar la competitividad.

TRES

Vamos a colaborar con el sector textil para que nuestras empresas se adapten a la nueva legislación europea.

Cierro este apartado con un mensaje claro: No hay un país socialmente avanzado sin una industria potente con alto valor añadido y capaz de competir en el mercado global.

El segundo vector es el Turismo. Señorías: El turismo es un sector cargado de futuro. Estoy convencido de ello. Los hoteleros que cada día abren la puerta en Benidorm, Gandia o Benicàssim. Los hosteleros que cada mañana levantan la persiana en Torrevieja, Alcoi o Vinaròs. Todos ellos son vitales para nuestra economía. El turismo fue un motor que nos impulsó para salir de la última crisis. Y este verano, en las condiciones más adversas, ha vuelto a responder. Ahora, la calidad debe ser el valor añadido para elevar la competitividad. Por tanto: luces largas para el turismo del mañana, un turismo digital, inclusivo y sostenible. Y soluciones concretas para el turismo de hoy, con ayudas públicas inteligentes. Como saben, el Bono Turístic para viajes dentro de la Comunitat Valenciana ha sido un revulsivo. Una inversión de 17 millones 75.000 beneficiarios solo en el primer plazo y otros 21.000 beneficiarios, de momento, en la nueva fase hasta fin de año. Hoy les anticipo que vamos a duplicar el respaldo al sector turístico y hotelero. Y lo haremos con la Nueva Formulación para llevar más lejos este Bono con otros 15 millones para 2022 a partir del mes de enero. El tercer vector es la Agricultura. Señorías, el sector agrolimentario valenciano forma parte del patrimonio cultural de nuestro pueblo.

Y no solo eso. También supone casi 10.000 millones de facturación y más de 250.000 personas trabajan directamente en el sector. La pandemia ha reforzado un concepto clave: La soberanía alimentaria. Aquí ya lo teníamos claro. Por eso, hemos comenzado a desplegar la «segunda revolución del regadío valenciano» con un plan de 1.200 millones a 20 años vista. Ahora mismo se están ejecutando mejoras por valor de 20 millones en La Acequia Real del Júcar o la comunidad de regantes de Carlet. Subrayo una evidencia: Nos preocupa la sostenibilidad del campo a largo plazo. Y también nos preocupan los problemas del agricultor en el presente. Su salario, sus condiciones, su relevo. Por eso quiero destacar 3 ideas: Primera, la inversión en reutilización de aguas, con proyectos como el Plan Integral para Alicante que permitirá aprovechar 18 hectómetros cúbicos para los regantes. Segunda, la creación de un Frente Citrícola Valenciano en Bruselas, para proteger a este sector de la competencia desleal de algunos acuerdos comerciales. Porque NO es de recibo que pongan en peligro nuestra fruta con reglas injustas. Y tercera, el compromiso absoluto de la Generalitat en la lucha contra las plagas. Compartimos la preocupación por la Xilella, y por el Cotonet. Por eso hemos lanzado una inversión récord en España de 26 millones en sanidad vegetal. Y también queremos convertir la bioplanta de Caudete en un Centro refrente en Lucha Biológica.

Señorías, hablar de Agricultura es hablar de un legado de gestión de la escasez de AGUA. Pero hay una lección que conocemos bien: Las guerras del agua no han traído ni una gota de más a nuestra tierra. De las trincheras solo brotan heridos, nunca manantiales. Por eso hoy, reafirmo nuestra posición: El mantenimiento del trasvase Tajo-Segura es irrenunciable. Estamos abiertos a la negociación y nuestra política es de mano tendida. Mano tendida, pero mano firme: El Consell ha acudido en 39 ocasiones a los tribunales cuando ha considerado que alguna decisión en torno al trasvase perjudicaba a los regantes. Y así seguirá siendo: Para que los regantes tengan garantizada en el futuro la misma agua y al mismo precio. Por ese objetivo peleamos. Para tener «Agua para Siempre». Señorías, en nuestro territorio dual, de mar y montaña, el sector primario no se agota en el campo. Después de legislaturas de inacción, la pesca ha vuelto a las prioridades con un presupuesto de 26 millones y una hoja de ruta clara: La mejora de instalaciones portuarias y lonjas. El apoyo directo a las cofradías. Y la promoción del «Peix de Llotja». Ahora, nuestra pesca tiene un nuevo frente en Europa. Y el sector cuenta con la defensa de sus intereses frente a los injustos planes de la Comisión. Ante reivindicaciones justas, respaldo total. Y un mensaje para la ganadería: Su modernización es vital para el interior. Por eso vamos a seguir respaldando al sector para la adaptación de las granjas a las nuevas exigencias de sostenibilidad. Porque las consideramos un aliado estratégico contra la despoblación. Señorías, la lucha contra la despoblación sigue como foco de reequilibrio y cohesión territorial. Hay mucho por hacer. Y seamos honestos: es un desafío complejo. Pero veamos la esperanza. Está en el Colegio de Argelita. El Programa Reviu ha atraído a este pueblo del Alto Mijares a 3 matrimonios con 7 hijos en total. Gracias a ello, después de 47 años cerrada, la escuela de Argelita ha reabierto este curso. Se han acabado ya los 40 minutos de autobús por carreteras de montaña para los niños de Argelita. Lo mismo ha pasado con el bar de Beniatjar, el Programa Reviu, el programa Recuperem Llars, el Programa Itinerant para autónomos, el Fondo de Cooperación Municipal contra el Despoblament, ampliado a todos los pueblos con menos de 300 habitantes. Políticas centradas en lo más pequeño, que es lo más grande: Mejorar la vida de las personas y de nuestra tierra. Además, hoy les adelanto que el Consell promoverá este año una Ley Integral de Lucha contra la Despoblación en la CV. Ya tenemos la Estrategia AVANT 20-30 con 200 acciones para revitalizar el interior. Ahora promoveremos una Ley integral con medidas de discriminación positiva para los municipios en despoblación. Porque hay mucho por hacer y vamos a hacer todo lo posible por el futuro de los pueblos. Por la viabilidad de sus negocios y por el presente de sus vecinos.

El cuarto vector es el Comercio Señorías, hay un sector que ha sufrido mucho en esta pandemia: El comercio. Representa 390.000 empleos y el 14 % del PIB. Y ahora toca seguir ayudándoles. Por eso hemos puesto en marcha el Bono Comerç son 5 millones en ayudas que llegarán en pocas semanas, y que los ayuntamientos complementarán con otros 5 millones. Hoy puedo adelantarles que en 2022 duplicaremos esta ayuda para que las Administraciones inyecten 20 millones al pequeño comercio.

El quinto vector es la Cultura. El nuevo Plan cultural estratégico valenciano para 2021-2023 contratará un millar de profesionales de la Cultura durante un año, a través de ayuntamientos y mancomunidades, para la creación, la didáctica y la mediación cultural. Además, ahora se abre una oportunidad para el sector audiovisual. Desde 2015 hemos más que duplicado las ayudas al sector audiovisual para 2021 contamos con fondos europeos para Cultura por valor de 13,3 millones. Una parte sustancial de ese presupuesto estará destinada a la modernización del sector audiovisual, y a ayudas directas a salas de cine. El horizonte hasta 2023 es consolidar un Hub Audiovisual que atraiga empresas de animación y videojuegos, plataformas de vídeo bajo demanda, y productoras de cine y TV.

Planes de empleo

Señorías, acompañando este empuje a la reactivación vamos a desplegar dos nuevos planes para el fomento del empleo que hoy les presento y que apoyarán a los sectores más débiles ante la recuperación. El primero es el «Avalem Dones». Este plan recibirá una inversión de 40 millones y beneficiará a 32.000 mujeres valencianas. En concreto, contempla: en el Fomento del empleo, un plan de empleo para que las entidades locales contraten durante un año a mujeres en trabajos en los que la población femenina está infrarrepresentada (con 8 millones); un plan de empleo para mujeres en los municipios en despoblación (con 6 millones); ayudas a las empresas para que contraten a mujeres en sectores masculinizados (con 2 millones).

En la Formación Profesional: talleres de empleo para mujeres en ocupaciones masculinizadas (con 5 millones) y formación en competencias digitales en el ámbito rural (Con 13 millones). En la inserción para víctimas de la violencia machista (con 1 millón) y orientados a la transición digital y ecológica (con 5 millones). La segunda novedad de apoyo al empleo es el nacimiento de un «Avalem Patrimoni». Este plan de empleo, dotado con 5 millones, permitirá que los ayuntamientos contraten, durante un año, a personal destinado a la conservación de los Bienes de Interés Cultural de titularidad pública. Además, Labora impulsará un programa de empleo en Salud Mental, con 2 millones.

Señorías: Como argamasa para estos ejes tractores de la economía y el empleo están las Infraestructuras. Que no son un fin en sí mismo. Las infraestructuras son fundamentales:

• Para la vertebración territorial

• Para la creación de empleo

• y para ganar competitividad

Señorías, de todas las infraestructuras fundamentales, nuestra atención está centrada en acelerar los plazos del Corredor Mediterráneo. Es más que una obra ferroviaria. Es un proyecto crucial para el Arco Mediterráneo y para toda España. Desde la llegada del actual Gobierno en 2018, el corredor avanza. Ha aumentado su longitud en 233 km. Y este año recibirá casi 2.000 millones de inversión, 490 en la C. Valenciana. Sin ser exhaustivo, destaco 3 hitos recientes: la conexión en alta velocidad entre Elx y Orihuela, la licitación y próxima adjudicación del cambio de ancho entre Tarragona y Castelló, y el impulso decidido al canal de acceso a València, aparcado desde hacía años. ¿Es un gran avance? Sin duda. ¿Es suficiente para el Consell? En absoluto. Este impulso debe continuar. Y más ahora, con la aceleración de los fondos europeos. Así esperamos que suceda, con especial atención en tramos pendientes como Xàtiva-La Encina. Cierro esta parte con dos grandes infraestructuras que alimentan el empleo y la prosperidad industrial.

La PRIMERA es Parc Sagunt. En este sentido, destaco la conversión de la empresa pública Parc Sagunt en la nueva firma Espacios Económicos Empresariales. ¿Por qué? Porque este modelo de impulso público ha sido un éxito de gestión y lo vamos a replicar en otros puntos del territorio. En 2015, la empresa Parc Sagunt estaba al borde del concurso; y el parque, parado. Hoy contamos con un área industrial y logística con un 95% de ocupación y donde: Las empresas invertirán 460 millones y crearán MIL puestos de trabajo. Además, la demanda garantiza el éxito de Parc Sagunt II para el año que viene. Eso se suma a la estrategia del IVACE para la renovación de todos los parques industriales. La SEGUNDA gran infraestructura es el Aeropuerto de Castelló. Es otro ejemplo de lo que pretendemos hacer: dinamizar, desde el sector público, la economía y el territorio. Así, iniciaremos este año próximo la fase de ejecución en 2,2 millones de metros cuadrados de suelo industrial y logístico. Junto a esta zona acabamos de inaugurar un centro de FP para formar a los jóvenes que trabajarán en las empresas de esta área. Formación, Industria y siempre el Empleo como prioridad. Proyectos transformadores: PERTE. Señorías, he hecho una síntesis de cómo vamos a potenciar la reactivación y modernización de los sectores productivos. Lo haremos con las empresas, y a través de recursos propios y europeos. Los proyectos transformadores que impulsa el Gobierno, los PERTE, van a ser un acelerador para la industria valenciana en dos sentidos: ampliarán nuestro abanico de especialidades y fortalecerán los sectores tradicionales con procesos más sostenibles y digitalizados. En una palabra: más empleo cualificado y empresas más productivas. Si me permiten, cito solo 5 proyectos de colaboración público-privada con los que perseguimos estos proyectos estratégicos.

El primero, del sector de la automoción con la puesta en marcha en el puerto de Alicante y en Elx de dos centros de pruebas dentro del PERTE de Vehículos Conectados y Autónomos. El segundo, del sector agroindustrial con el desarrollo de grandes consorcios para acelerar la transformación de la cadena de valor e impulsar su competitividad. El tercero, del sector aeroespacial con el impulso a un proyecto de desarrollo y producción de pequeños satélites y 2 clústers en Castelló y València. El cuarto, del sector de la ciberseguridad con 17 laboratorios sectoriales y planes de formación en ciberseguridad. Y el quinto, del hidrógeno verde con una estrategia junto al sector privado para acompañar en la transición energética al puerto de València, al sector cerámico de Castelló o a la industria del transporte. En concreto, ya tenemos confirmada la primera inversión: La instalación del CSIC y la Politècnica en València del primer HUB de investigación sobre Hidrógeno Verde, con una inversión inicial ya aprobada de 9 millones. Hace tres días –además– conocíamos que el Gobierno ha atendido la petición valenciana para proponer PERTES autonómicos. Esto será decisivo para nuestras industrias estratégicas. Y ya les avanzo que el sector cerámico, fundamental para Castelló, será uno de los proyectores tractores que la CV va a presentar al Gobierno.

La estrategia de Innovación

Señorías: El cuarto ámbito de acción para levantar nuestra tierra pasa por la Innovación. Lo sabemos: el mundo ya no es como era. Las revoluciones industriales de los 3 últimos siglos transformaron la sociedad. Primero con vapor. Después con carbón y electricidad y más tarde con petróleo y gas. Ahora, las energías renovables y la tecnología digital han vuelto a cambiar el mundo. La innovación es la gran vía para Reinventar la economía valenciana. Porque hay una diferencia primordial. En la crisis anterior se eligió la precariedad para recuperar competitividad. Ahora ganaremos competitividad mediante más productividad. Ahora bien: transformar NO es derribar. Nuestro propósito es: ganar productividad en los sectores tradicionales y competir en los sectores emergentes. Por eso, la «Vía Valenciana» NO implica elegir entre sectores tradicionales o nuevos hubs. Nuestra innovación pivota sobre 3 ejes. PRIMERO, valorizar los sectores tradicionales. SEGUNDO, descentralizar el acceso a la innovación y TERCERO, convertir lo público en dinamizador de innovación. Tal vez a algunos les suene revolucionario: un Estado innovador. Pienso lo mismo que John Cage: «No puedo entender por qué la gente está asustada con las nuevas ideas. Yo estoy asustado con las viejas». Así es: Lo más difícil es escapar de las viejas ideas. Urge cambiar esa narración, tan nociva para la democracia, que asocia «dinamismo» a sector privado y «burocracia» a sector público. Ese esquema –en gran parte falso– ya no sirve. Queremos una economía más sostenible, más digital, más innovadora. Ahora debemos catalizar todos nuestros sectores para alcanzarla. Porque el mandato es claro: Crecer. Crecer de manera sostenible, duradera y compatible con el medio. Crear empleo, y empleo de calidad. Ésa es la vía para atajar la desigualdad. En este sentido –señorías–, les adelanto TRES grandes proyectos innovadores que la Generalitat va a desplegar.

Centro de Datos

El primero es la Estrategia Data Center, dotada con 160 millones. La meta es convertir la Comunitat Valenciana en un gran banco para almacenar datos y situarla en el radar de las multinacionales. Hoy les adelanto una importante novedad. Viene liderada por la tecnológica Net Hits. Esta empresa va a impulsar el mayor Centro de Datos de la Comunitat Valenciana con una inversión confirmada de 241 millones y la creación de 1.200 puestos de trabajo. Este proyecto dará servicio en Europa a una multinacional norteamericana del sector audiovisual y será presentado próximamente.

Distrito Digital

El segundo proyecto es la extensión del Distrito Digital a toda la C. Valenciana. En este momento, podemos anunciar la instalación –entre 2022 y 2023– de 6 clústers innovadores a partir de la iniciativa privada.

• En Benidorm, sobre Turismo.

• En la Vega Baja, sobre Cambio Climático y sus efectos.

• En Gandia, sobre Salud.

• En València, sobre Ciudades Inteligentes.

• En Castelló, sobre Transición Energética.

• Y en el interior de Castelló, sobre la Despoblación.

Al mismo tiempo, el año que viene concretará 3 nuevas inversiones: En Valencia, un edificio para extender Distrito Digital a esta ciudad. En Elx, la creación de un polígono digital en torno a la Feria que albergará el Centro de Investigación del Envejecimiento. Y en Alicante, la adaptación de dos estudios de Ciudad de la Luz para la Academia 42 de Telefónica. Además, les anuncio un plan para que Distrito Digital –la punta de lanza de nuestra Innovación, desde Alicante para toda la C. Valenciana– gane en porosidad territorial. Desplegaremos una sede de Distrito Digital en TODAS las ciudades de más de 50.000 habitantes, y tendrá presencia en TODAS las comarcas y con ello aspiramos a un objetivo: ayudar a la digitalización de 100.000 empresas valencianas.

ValER

Señorías: El tercer proyecto ligado a la innovación es la nueva Fundación de Investigación de Excelencia (ValER), ubicada en Castelló. En diciembre se lanzará la primera convocatoria de 2 millones de euros para impulsar la investigación y facilitar su transferencia. Reforzará así el papel estratégico de la AVI, un puente entre investigadores y empresas. Señoras y señores diputados: Estos 3 proyectos visibilizan lo determinante de engrasar la colaboración público-privada. La C. Valenciana es el territorio español que más ha avanzado en Innovación en 6 años. Lo dicen los indicadores de Innovación Regional que ha publicado la Comisión Europea. Hemos ascendido 29 posiciones en el ránking europeo de la innovación. Ahí está nuestro futuro.

BLOQUE III

Presidente, Señorías: He intentado hacer un repaso de cómo está y hacia dónde camina la Comunitat Valenciana. Estamos superando la pandemia con

• más vidas salvadas,

• más empleos salvados

• más empresas salvadas

• y más población protegida.

Tenemos una Comunitat Avanzada en derechos, oportunidades y justicia social que en 6 años ha mejorado la vida de las familias valencianas. Abordamos la recuperación con los Fondos Europeos conseguidos para encarar 4 ejes:

• El Pacto Verde

• Un Nuevo Estado del Bienestar

• La Reactivación de los Sectores Productivos

• Y la Innovación.

Y priorizamos un objetivo por encima de todos: Seguir creando empleo. Como esos 285.000 afiliados más a la S. Social. «Poner a la gente a trabajar». Ése era el mandato del presidente Roosevelt para superar la Gran Depresión, esa es la «Via Valenciana» post-pandemia: «Poner a la gente a trabajar». Pero nuestra recuperación y nuestra madurez como sociedad también depende de otros factores.

España periférica–Puentes –Financiación

Señorías: Hay una primera cuestión crucial para el progreso de la sociedad valenciana: Revertir la dinámica polarizadora del poder, de la representación y de la actividad económica en España. Es urgente propiciar una España

• Con una financiación justa.

• Más sensible con la diversidad.

• Comprometida con la cogobernanza

• Superadora de estructuras radiales.

• Con el sector público descentralizado.

• y Con juego limpio fiscal.

No puede ser que el perímetro de la M-30, que solo tiene 32 km, oculte a una España que tiene 7.526 km de perímetro costero. ¿Qué es centro y qué es periferia? Ésa es la reflexión pertinente. La C. Valenciana quiere promover OTRA manera de entender este país desde una «España Polifónica. Una España

• más integradora,

• más cohesionadora

• más justa.

Una España que evite las asimetrías que generan divergencia. Y la divergencia que engendra injusticias. Queremos, en definitiva: Una España mejor. Una España viable. Una «España de Españas». Por eso somos un territorio que tiende Puentes entre tanto Muro. Sin atender al partidismo y solo mirando

• por la Convivencia,

• por la Prosperidad,

• y por el Futuro compartido.

Levantar Puentes. Ésa es nuestra misión. Financiación. Señorías, la Financiación. Es inaplazable una solución estructural a la infrafinanciación. Seré claro: La financiación toca ahora. No podemos esperar. Ésa es nuestra postura. Firme. Leal. Patriótica. El objetivo de la C. Valenciana es superar el estado de discriminación financiera que sufrimos. Lo que hace falta son soluciones. No sobreactuaciones. Y también es justo reconocer una evidencia: Que NO todo está igual. El actual Gobierno de España ha sido sensible a la cuestión valenciana y ha mejorado la situación anterior en cuestiones concretas.

PRIMERO:

El Fondo COVID no reembolsable de 2020, que destinó 1.486 millones adicionales a la Comunitat atendiendo el criterio poblacional.

SEGUNDO:

El Fondo React de la UE, con 1.254 millones. Esto es el 12,5% del total.

TERCERO:

Los 647 millones de la línea de ayuda a empresas y autónomos. El 12,9% del total.

CUARTO:

El Fondo COVID 2021: 1.400 millones, por población ajustada y no por el PIB. Así, hemos ganado 146 millones.

QUINTO:

La supresión de las reglas fiscales y la ampliación del déficit hasta el 1,1%. Esto supone 1.234 millones para la CV.

SEXTO:

Por primera vez, unos Presupuestos del Estado con el 10% de inversión para el territorio valenciano y la Condonación de 400 millones de la deuda de La Marina. Haciendo balance, señorías, la C. Valenciana ha recibido más recursos del Estado que nunca antes en la Historia del autogobierno. El año pasado, 13.300 millones: un 24% más que en 2019. Y este año, hemos subido a 13.800 millones entre aportaciones directas y déficit autorizado. Esto es un 28% más que en 2018, el último año del ministro Montoro, un 28% más para combatir la pandemia, blindar el Estado del Bienestar e impulsar la reactivación.

Señorías, muchas cosas han cambiado. Han cambiado los números y ha cambiado la predisposición. Porque se ha pasado de negar la infrafinanciación, con el ex ministro Montoro; a reconocer –con la ministra Montero– que esta situación no tiene justificación. Y por primera vez, hace unos días, un Gobierno de España reconoce la deuda histórica con la CV y que hay que abordarla. Eso es un gran avance. En conclusión, señorías: ¿Exigimos una solución estructural? Por descontado. ¿Hemos recibido una respuesta coyuntural? Sin duda. Soluciones, señorías: eso persigue la Generalitat. Eso ha conseguido la Generalitat. Desde el trabajo, el rigor y sin partidismos. Porque sería sumamente irresponsable enfrentarnos en una cuestión tan decisiva para el futuro de los valencianos. En esto, también, «Tots a una veu».

Contra el Fanatisme: democràcia

Senyores i senyors diputats: Hi ha un segon factor, crucial per al nostre progrés, que em preocupa. Combatre el verí que amenaça la convivència: El Fanatisme. El fanatisme és un aliment per a la violència masclista per a l'assetjament escolar o per a l'homofòbia. El fanatisme és el principal corrosiu per a la convivència, per a la llibertat i per a la democràcia. El fanatisme és el manantial d'odi que filtra en el dia a dia. Per exemple, per les xarxes socials. Però vull dir una cosa: La pantalla del telèfon NO és l'espill de la nostra societat. La societat valenciana NO representa l'odi dels crits, els insults i les amenaces que ventil·len, massa voltes, les xarxes socials. Això és una caricatura deformada. Un esperpent. La societat valenciana –a les places i als carrers– és tolerant, respectuosa i solidària. Miren: La societat valenciana queda condensada en este titular del 22 d'abril, que diu: «Las solicitudes para estudiar Medicina en las universidades públicas valencianas suben casi un 30 % en el año de la Covid».

Tots hem vist patir molt i treballar moltíssim als sanitaris durant esta pandèmia. I a pesar de tot, les solicituds per a estudiar Medicina s'han disparat. Per què? Això he volgut preguntar. I la resposta me l'ha donada Maria Perales Castells, una xativina que comença Medicina. Conta Maria que ha triat estudiar Medicina després de comprovar en la pandèmia «la gran labor dels sanitaris» i que «NO hi ha res més gran que ajudar als altres». Així, senyories, és la societat REAL. Així, senyories, és la joventut REAL. Senyories, la joventut valenciana ha mostrat el seu millor rostre. Renunciant a part de la seua vida per a salvar la vida als seus iaios. Ja n'hi ha prou de tòpics falsos. És un orgull tindre els joves que tenim. Són la generació més solidària, més tolerant i més responsable que mai hem tingut. S'han vist contra les cordes. En precarietat laboral. En salut mental i en dificultats per a emancipar-se. Diu el pensador George Steiner que el pitjor crim és «No deixar suficient esperança als joves». ¿Com no estar d'acord amb Steiner? Faig meues les paraules de l'Institut de la Joventut d'Espanya quan afirma que: «Una joventut sense oportunitats no constitueix una generació perduda, sinó que revela un país perdut en el seu conjunt». Per a això, és hora de redoblar esforços. Hui els detalle el Pla Ariadna. Després de mesos de treball —amb el Consell de la Joventut— els desgrane este projecte prioritari. Un projecte que pretén ser un fil per ajudar al 20 % de la població a eixir d'este segon laberint que els amenaça: La segona crisi en una dècada. El Pla Ariadna, programat per al període 2021-2027, tindrà un pressupost total de 1.786 milions d'euros, finançats amb fons europeus i recursos de la Generalitat. Serà el major pla per facilitar el lliure projecte de vida i d'emancipació dels joves. El Pla té 26 actuacions emmarcades en SIS eixos:

PRIMER

Ocupació, dotat amb més de 1.000 milions d'euros per a programes d'ocupació juvenil.

SEGON

Educació i cultura, amb una gran aposta per la FP. (Amb 500 milions).

TERCER

Salut, dotat amb 141 milions per a un pla de xoc en salut mental i promoció de l'esport.

QUART

Habitatge; amb 57 milions per a l'accés al lloguer.

CINQUÉ

Participació i Inclusió en el medi rural. (Amb 67 milions).

SISÉ

Mobilitat, en ajudes al transport sostenible. Com saben, 2022 serà l'Any Europeu de la Joventut i la C. Valenciana començarà eixe Any d'inflexió amb una ambició: Que l'ascensor social per als joves torne a funcionar de nou. Senyories: Abans parlava de concòrdia. Deia la gran poeta Paca Aguirre que «El odio no le sirve a nadie. El odio es la muerte ambulante». Per això hem de tancar-li la porta a l'odi. Cadascú, amb el seu comportament diari. I com a societat, amb un civisme fet de valors. En joc està un intangible que ho sosté tot: Que sosté els drets, que sosté les llibertats, que sosté la seguretat, que sosté la justícia, que sosté la igualtat. Em referisc a la democràcia. Els perills que amenacen la democràcia avui recorden altres amenaces que ahir semblaven llunyanes. El virus de la Covid el véiem molt lluny, en Xina... fins que va arribar ací. L'emergència climàtica la véiem com una teoria llunyana... fins que una DANA arrasà la Vega Baja, ¿Ens podria passar el mateix amb la democràcia? Esperem que no. Però NO hi ha prou amb esperar-ho.

Si no oposem resistència, pot entrar el fanatisme i deteriorar la convivència democràtica. Compartisc una reflexió: ¿Què haguera passat si la pandèmia haguera tingut lloc sense democràcia? Un sistema que ha prioritzat les vacunes per als més vulnerables, no per als més rics. Un sistema que ha atés, sense preferència als malalts. Un sistema que ha impedit el mercat negre de vacunes. Sense democràcia, la pandèmia haguera sigut una catàstrofe humana, cívica i social. Per això, faig una crida a defensar la nostra democràcia front a eixe odi que, en paraules de Miguel Hernández, és «la garra suave detrás de la ventana». Una democràcia inclusiva, de valors compartits, que supera el fet de votar cada 4 anys. Faig una crida a NO permetre que els fanàtics erosionen la nostra democràcia. A impedir que els «fanàtics primaris» arrosseguen a «fanàtics per contagi». Com saben, la ciutadania alemanya va parlar ahir a les urnes. Europa ha canviat el pas. Ha deixat les tisores per a retallar, i ha pres el fil per a cosir la societat. Per a tancar totes les bretxes de desigualtat. Però hi ha una cosa fins i tot més important que els resultats de les elecciones d'ahir. Willy Brandt va afirmar que «El futur NO serà dominat per aquells que estan atrapats en el passat».

A Alemanya, tots els partits responsables han consensuat allunyar-se d'aquells que viuen atrapats en el passat. Perquè res ens uneix amb aquells que volen dividir. Que volen

• Dividir drets.

• Dividir diversitats.

• Dividir la societat.

Eixe «consens demòcrata alemany» és una gran lliçó per a tota Europa. Per a tota. Deia Voltaire: «Quan el fanatisme ha gangrenat el cervell, la malaltia és pràcticament incurable». El mateix ocorre amb la democràcia. I tots hem de sentir-nos co-responsables d'eixa causa. Cada dia, en cada actitud. Amb respecte. Amb concòrdia. Amb convivència.

Orgull i Esperança: Torna la llum.

Senyories, vaig acabant: La societat valenciana ha liderat la resposta a la pandèmia, a nivell sanitari, encapçalant els millors indicadors -a Espanya i també a Europa- durant gran part d'este any i mig. I ara també amb la vacunació.

• A nivell institucional, amb una Estabilitat i una Lleialtat absents en altres territoris.

• I a nivell econòmic i social, amb grans acords amb patronals, sindicats i institucions per: ajudar als més afectats, pactar el camí de la recuperació i reactivar l'economia i el treball.

Senyories: Ha estat un temps que ens deixarà doloroses cicatrius. Moltes vides perdudes que mai oblidarem. Ara, des del record a la seua memòria i pel nostre futur, és l'hora de mirar al davant. Hem Resistit. L'esforç de la societat valenciana ha salvat més vides, més treballs i més famílies. Ara comencem a escriure una nova pàgina I l'encetem amb una convicció: Els valencians i les valencianes hem demostrat una enorme capacitat de sacrifici, i una immensa solidaritat. Hem demostrat el que som: Un gran poble. Per tant, si hem superat el major desafiament de les nostres vides i de l'autogovern valencià, serem capaços de tot allò que ens proposem. A partir de demà s'obri un nou temps, amb nous horitzons. Un temps d'Orgull per tot el que hem fet, d'Esperança per tot el que ha de vindre i de Confiança per tot el que anem a fer. Un temps per a recuperar l'optimisme, generar nous ideals i aprofitar esta Dècada d'Oportunitats. Com deia Viktor Frankl, que va sobreviure a Auschwitz: «Sempre podem triar l'actitud». L'actitud està a les nostres mans, senyories. A les mans de tots els valencians. I jo tinc plena confiança en el poble valencià.

Sé que la immensa fortalesa que hem demostrat front a la pandèmia i la vacunació, la posarem ara per obrir un temps de creixement econòmic i de prosperitat social sense precedents. Tenim els recursos, tenim els projectes, tenim la convicció. Compte amb tots vostés. President, senyories, acabe:

En esta hora trascendental, pense en el famós quadre de Juan Genovés: «L'Abraç». Amb eixa Unió hem d'actuar. En este moment decisiu, pense en el vers de Franco Battiato: «Trobar l'alba en el capvespre». Amb eixa actitud hem de caminar. Deixant la nit. Buscant la llum. Moltes gràcies.

• Temas
• Cortes valencianas
• Ximo Puig