MANUEL CASAÑA TARONCHER
Jueves, 7 de octubre 2010, 02:16
Publicidad
Sí, des de hui, aixina tindrem rotulat un carrer en Valéncia. Content estic, perque Xavier Casp no sols fon per a mi un gran poeta, sino també un bon amic. Compartírem amistats, puix molt tractava a coneguts i admirats mestres meus: al compositor Manuel Palau, als periodistes don Eduart Chavarri, don Martí Domínguez, don José Ombuena i donya Mª Consuelo Reyna. També, de vegades, li agradava recorda-me anècdotes de Ferrer Pastor, Josep Giner i d'Andrés Estellés o de don Nicolau Primitu. Aixina que, per l'amor que el nostre poeta va sentir per Valéncia i per la valenta defensa que feu al llarc de la seua vida de la llengua valenciana, reunim-nos en eixe lloc, propenc als carrers de Joan Verdeguer y de Manuel Soto - on veïna remoreja la mar- per a estar presents en este senzill acte de l'inauguració. A les sis de la vesprada començarà. L'obrirà la presidenta de l'AELLVA, Na Mª Jesús Coves, qui farà una lectura de l'acort de l'Ajuntament. Després, se donarà pas a la rotulació. Seguirà l'agraïment de la família i el parlament del decà de la RACV -Dr. Simó Santonja-, se llegiran versos del poeta de Carlet i Mª Irene Beneyto conclourà l'acte.
Tant la poesia com la prosa de Casp fruïa -per ser pianiste- la musicalitat; com per haver segut home ilusionat i esperansat, pero ple de raó, quant dia i escrivia tenia l'assossegament profunt de qui en calma pensa per a obrar rectament després. Moralisme i simbolisme els sabé fer brollar en els poemes de "Volar", "On vaig, Senyor", "Aire de cançó", "Silenci". I atres en els que sempre el seu talent poétic impregnat de dolçor i força -com el tenia Racine- afegia una facilitat melòdica fluïda. Pero dins d'eixe lirisme introduïa per igual en cada vers -i en cada llínea de sa prosa- l'imà moraliste de sa creença cristiana i valenciana. Ho manifestà ben clarament, en els artículs publicats en este periòdic i també està present en eixe últim i pòstum llibre seu de 'Flexions i reflexions'. D'ahí copie dos pensaments: «Reflexionar no és repetir la flexió, sino procurar entendre-la" i "Lo que ho he segut mai és indiferent, perque crec que l'indiferència és un dels pecats més contagiosos" Evitem este pecat per a no ser covarts en la defensa de Valéncia. Prengam l'eixemple de Xavier Casp.
Suscríbete a Las Provincias al mejor precio: solo hoy, 12 meses a 12€
¿Ya eres suscriptor? Inicia sesión
Te puede interesar
Publicidad
Utilizamos “cookies” propias y de terceros para elaborar información estadística y mostrarle publicidad, contenidos y servicios personalizados a través del análisis de su navegación.
Si continúa navegando acepta su uso. ¿Permites el uso de tus datos privados de navegación en este sitio web?. Más información y cambio de configuración.