La Senyera en l'història del poble valencià

En l'Edat Mija, en tota la Corona d'Aragó, se denominava 'senyera' a qualsevol bandera o pendó que actuara com a insígnia representativa d'un senyor feudal o una corporació. Tant els nobles com el rei tenien una senyera pròpia que els distinguia, que encapçalava les seues tropes i que denotava, si onejava en una població, que esta era propietat personal del capitost al que representava.

En els Furs del Regne de Valéncia de 1261 s'establí «que estiguen obligats a seguir tots els cavallers la senyera de la ciutat o del terme o de qualsevol lloc en que estiguen»; esta és una de les primeres referències a les banderes ciutadanes, que ya no eren propietat d'un senyor feudal. En una época en que no existien eixèrcits ni forces de seguritat regulars, eren els membres de la comunitat, convenientment organisats, els que devien defendre l'ordenament jurídic i l'orde social vigents.

Se desconeix cóm eren estes inicials senyeres, encara que indicis documentals sugerixen que en el Cap i Casal fon la mateixa ensenya del rei d'Aragó: els bastons rojos i grocs, provablement en número de dos rojos i tres grocs. No obstant, com a simbologia alternativa de Valéncia, se documenta també l'us, en escuts i banderes, de l'image d'una ciutat amurallada sobre un curs d'aigua, inspirada en l'aspecte que durant sigles tingué la capital observada des del nort, delimitada per la muralla i el riu Túria.

La bandera valenciana -la 'Senyera' per antonomàsia- tal com hui la coneixem té l'orige en un privilegi de Pere II el Cerimoniós datat a l'entorn de 1365, el qual, en reconeiximent a la resistència oposta per Valéncia a les tropes castellanes de Pedro el Cruel durant la Guerra dels Dos Peres (1356-1369) fixà definitivament les armes de la Ciutat i Regne de Valéncia com les barres dels reis d'Aragó en una corona real en la seua part superior.

Esta heràldica passaria a la bandera: documentada gràficament de manera abundant des del sigle XV, especialment en cartes portolanes, com una ensenya de quatre barres roges i cinc grogues coronades sobre una franja blava junt a l'asta, en un disseny anàlec a l'actual. La corona real se representava sobre blau per tractar-se del color de fondo d'u dels símbols de la monarquia aragonesa: la creu d'Íñigo Arista, que trobem també en l'escut de Pere el Cerimoniós, hui representatiu de la Generalitat Valenciana.

La simbologia de 'barres i corona' s'estengué per tot el regne i es traslladà també a la bandera usada pel Consell de la Ciutat, que, a causa de les seues eixides a camp, devia renovar-se cada cert temps. Esta ensenya, coneguda com a 'Real Senyera' o 'Bandera del Rat Penat,' per haver-se-li afegit a principis del sigle XVI una rata penada en lo alt de l'asta, era custodiada en la Casa de la Ciutat, i la devien seguir totes les milícies de la ciutat, com establien els Furs, pero també les del regne, per ser la ciutat de Valéncia el Cap i Casal de tot el territori valencià i ser responsable de l'organisació de la seua defensa. Una Senyera que contava en una milícia pròpia que la custodiava en la guerra i la pau: la Companyia de Ballesters del Centenar de la Ploma.

Se conserva en el Museu Històric Municipal de Valéncia la Real Senyera que es teixí en 1596; pel seu delicat estat de conservació, està guardada permanentment en una vitrina, usant-se en l'actualitat per als actes oficials, com la provessó del 9 d'octubre, una còpia facsímil teixida en 1928.

Prohibida l'exhibició de la Real Senyera oficial per les autoritats felipistes en 1707, desmontada i amagada en una arca de tres claus, l'us de la simbologia de barres més corona se mantindria viva en festes i localitats diverses, fins que en 1838 la vella ensenya de 1596 seria per fi tornada a expondre al públic. A partir d'eixe moment, el valencianisme cultural i polític de tot signe recuperaria definitivament la Senyera coronada com el símbol valencià per antonomàsia, del Sénia al Segura.

Este simbolisme seria oficialment reconegut el 25 de juliol de 1930. En un acte presidit pels alcaldes i presidents de les Diputacions de Castelló, Alacant i Valéncia, la Senyera s'hissà per primera volta de manera oficial junt a la bandera espanyola en l'ajuntament del Cap i Casal, com a símbol de tota la 'regió valenciana', segons la nomenclatura habitual del moment.

Seguint a la capital, la bandera tricolor valenciana fon hissada en l'ajuntament de les principals localitats valencianes, i es mantingué junt a una atra ensenya tricolor, la bandera espanyola republicana, a partir del 14 d'abril de 1931, data de proclamació de la segona república. Una Senyera que presidiria totes les manifestacions polítiques i autonomistes de l'época, en independència de l'ideologia dels seus organisadors. Finalisada la guerra civil, la Senyera fon observada en reticència per certs elements del nou règim, per les seues connotacions republicanes i autonomistes. Una posterior tolerància en tons festius permetria que, a principis dels setanta, la Senyera tornara a onejar en el balcó del consistori valentí, espentada pel gran recolzament popular que conservava.

Superats els dubtes suscitats per certs sectors desinformats en l'etapa de transició a la democràcia, l'històrica ensenya, símbol d'antigues llibertats i que uní als valencians de totes les époques per damunt d'ideologies, bandos o procedències geogràfiques, és hui la bandera oficial de la Comunitat Autònoma Valenciana.