V. R. Calatayud, académic

Per son natural dinamisme -en totes les accepcions que comporta esta paraula: activitat, treball, afany, vivacitat, energia, dedicació…-- i pel seu acérrim alé d'embravit mamprenedor -sempre incansable- en la defensa del valencià, crec que ahir l'ilustríssim Sr. En Vicent Ramon Calatayud va rebre la distinció de ser admés com académic de número en la Real Académia de Cultura Valenciana. El seu discurs d'ingrés versà sobre "Als 30 als anys de Murta". Li va contestar el decà de dita institució -en ben encertades paraules- l'ilustríssim Sr. En Vicent Lluís Simó Santonja. Si peguem una mera ullada per la llarga biografia del nou académic es troben en que fon cofundador i president d'AELLVA, secretari de Lo Rat Penat, director de la revista "Murta" i del semanari "Som", colaborador lliterari de la revista "Cresol" i de LAS PROVINCIAS, mantenedor dels XXV Jocs Florals de Paterna i dels CXI de la ciutat de Valéncia. També ha publicat els llibres: « Estampes imprescindibles dels anys quaranta », « La caixa de les maravelles », « Volent arribar »i "Veus del meu poble". Ha segut conferenciant de temàtica valenciana i de cultura comercial, premi Vinatea dels Amics de la RACV, i del Fadrí -any 2000- de l'Associació Cardona i Vives de Castelló… I ací, pare ya de copiar currículum perque sino esta columna se quedaria curta només contant-los lo que ha segut i ell ha fet. Crec que és molt més important i esperançador lo que nos pot regalar demà editant el fruit de sa prolífica inspiració. L'obra sancera i sincera d'este escritor nos diu cóm és l'home lletraferit: simpàtic, sensible i enyoradiç, sempre propens a l'abraç, a l'apretó de mans, fidel raonador de recorts d'antany, eixos que desperten els ulls del llector i obrin l'oït si vos parla. Les frases que ell escriu porten el subtil traç d'un somriure, el calor de la llar casolana i la llum d'esta Valéncia que, per molt que la cantem, encara és més digna de flors i de lloança. Donem-li l'enhorabona ad este escritor amic que treballa en ilusió a tothora, puix crec que pensa que quan se deixen les coses per a després sempre es fa tart. D'ahí que fa valdre -per sa gran disposició per l'acció- aquell axioma que diu: per a defendre Valéncia, millor hui que demà.