Benicarló més. (I)

La tribuna del profesor Emilio García Gómez en LAS PROVINCIAS el passat 31, no té desperdici. Per als qui hem mantengut lligams, professionals que acabaren ... en afectives corrents quasi familiars, resultà un modo de posar al fòc i fer bollir tants recorts... Necessiten l'olla més gran que trobrar-se puga. Al simple tirar del fil, o del fideu, s'enfilen memòries vixcudes o heretades que podrien donar ordim per a completar trames de tots els colors. Diu de les festes en agost i pense en Sant Bertomeu, que també és Patró del meu poble i de La Jana, etc. Retrau el comentari d'un veí: «diuen que natros parlem català (...) pero no és lo mateix» Clar, perque fan vatros als de l'atra part, en Alcanar. Be que sap el reputat filòlec i no entra en l'imposta disputa idiomàtica. Pero nos envia a Menéndez Pidal qui deixà clares les particularitats de les llengües hispanes: «Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos». Fa comentari de la presència en el carrer de vestimenta aràbiga i pensem en la mà d'obra necessària per al camp; que els naturals des de sempre han sabut traure-li suc a la terra. I recordem tantes i tantes casetes pel terme, donant-los el nom comú de sénies; perque totes eren acollidores de l'oportuna nòria i a base de rodar-la la cavalleria, traure pels cadufs l'aigua en la que regar. Ara majorment carchofes. Tantes i tan bones que mereixen, de l'ingeni que millor les ven, uns events lúdics i gastronòmics. I damunt reforcen la riquea que trauen de la mar, cobrant fama els llagostins, galeres, etc., que cobren experts peixcadors. Com antigament el vi «carlón» de bon grau i condicions organolèptiques, triat com impagable beguda per la marina francesa i anglesa, perque no se fea malbé, exportant-lo en grans pipes o tonells; allí les bastien els mestres d'aixa... Ya seguirem charrant en uns atres dimarts, de fusteria i més destrees i personalitats benicarlandes. Perque haver-les les hi ha.