Agranar per damunt damunt

L'atre dia, estant sentat en un banc dels Vivers, aplegà un jardiner -arrastrant un carret- i diem-me «bon dia» se posà a escombrar fulles que per allí hi havia. I com n'eren tantes pensí que no serien les que havien caigut ahir, ... sino les de molts atres dies. El treballador sense pressa, escomençà la seua faena. Yo me dediquí a mirar. Agranava per damunt damunt, no sé si per a no fer pols o per a que les fulles volantineres -puix fea prou de vent- se li pugueren escapar quan les tinguera que arreplegar, pero el cas és que no puc dir que les que carregava eren més o manco que les que solia deixar. I és quan yo osí dir-li: ¿i les que deixa les arreplegarà després o se queden per a demà? No sé si me va escoltar, pero no me va contestar. N'arreplegà unes quantes més i se'n va anar agranant de la mateixa manera que abans. I veent cóm de fullós se quedava el terreny que havia repassat me vaig enrecordar de lo be que treballaven els jardiners de Laurel -poblet de Maryland que se troba entre Wàshington i Baltimore i está banyat pel riu Patuxent i allí vivía mon fill Víctor- i que tots els matins pasaven agranant i regant els jardinets del carrer i, pot ser que algú seria mexicà quan solia cantar la cançó de Jorge Negrete, «México lindo»: «Yo canto a tus volcanes / a tus praderas y flores /que son como talismanes / del amor de mis amores. / México lindo y querido / si muero lejos de ti / que digan que estoy dormido / y que me lleven allí-» i traguent del carro la seua aspiradora se tragava totes les fulles i papers que hi havia pel carrer, jardins i racons. M'agradava sentir-lo cantar, puix me recordava Espanya a on tenia la família i, llavors, estava llunt. Pense en ell i sé que si en lloc d'una granera usaren els jardiners nostres aspiradores guanyarien temps i els jardins estarien més nets. Perque els jardiners de granereta al vore tantes fulles per terra diran com la meua yaya al vore la bugà: «¡ Ai, Senyor, tanta roba i tant poc de sabó!»