Animals que ajuden a l'home

Pero, ara, se tenen més com a mascotes: siga gat, gos, tortuga, porc, lloro que els passegen orgullosos pel carrer i esperen -els amos/ames- que els piropeges com si foren chiquets. Animalets que també els duen al carrer de Morvedre --quan és la festa de Sant Antoni-per a que el capellà els beneïxca i no caiguen malalts. Cosa que també demanen els llauradors per a que els seus animals puguen treballar.

Mascotes que els EE. UU. ne té més de la mitat de la població -el 68 %-, sifra que en la meua finca queda curta perque allí lladren més gossos que ploren chiquets. Per lo que pense que raó té el papa Franisco quan diu que cal tindre més chiquets i manco gossets.

Recorde que en el meu poble, en temps de la posguerra, solament tenien gossos els llauradors i caçadors. Pero animalets pels corrals mai faltaven. Hi havia: gallines, ànets, conills, titos, coloms, galls i millons de mosques que no se conformaven en estar en el corral i t'entraven en casa o t'eixien al carrer sense por a que ningun carro les poguera chafar.

Galls que, de corral a corral, se dien «bon dia» en el seu cant, quan encara ni el sol s'havia despertat. I eixe despertador sonava com he dit ben matí encara que s'hagueren pujat al pal quan ya era nit fosca i ya les gallines dormien en un ull tancat i l'atre obert, per si acàs.

També en moltes cases se criava porquet per a tindre pernil que menjar, i en la seua sanc se feen llonganices, choricets i botifarres -que se menjaven seques o posades en oli durant tot l'any-; pollastre o tito per a Nadal i gallines a fi de tindre sempre ous; cabreta, per la llet, i conills per a la paella del dumenge.