Cap a l'atre costat

De sobra se sap que qui no obra en autoritat ni cas li fan. I si espera que a soles la llengua que s'ensenya per les escoles canvie, està perdent el temps i enganyant als valencians una atra vegada més. Recorde que per ara - ... el 25 de març del 2002- el ple de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua aprobà com referent normatiu oficial del «valencià» el conjunt de criteris ortogràfics, gramaticals i lèxics utilisats en els textos i documents oficials de la Conselleria de Cultura de la Generalitat. S'apuntava, per aquells dies, que s'havia començat a elaborar una gramàtica «valenciana» i un diccionari «valencià». Casi res portava el diari. Nos va deixar boquioberts. Pero miren: prou anys després, ¿seguixen o no seguixen impartint el mateix català? Llavors, ¿en qué quedaren? ¿No teniem que notar el canvi? Puix, no. Perque encara que Antoni Ferrando diguera que «fon un pacte de cesió i es faria un esforç per a reflectir el valencià en la morfologia, lèxic i sintaxis» la cosa quedà sols en bones intencions i continuar en les normes del 32 i lèxic més català que valencià. Ningú s'amaga de dir «nogensmenys», «desenvolupar», i «altres» que «pateixes», si escoltes els informatius valencians que tenen per norma seguir la llínea de l'IEC. I açò ací en Valéncia on diuen que mana el PP, els mateixos que dien que fon el PSOE qui imposà la catalanisació. Pero ni ans ni desprès de la creació de l'Acadèmia el valencianisme troba satisfacció. L'acadèmic Ramon Ferrer va dir ad este diari: «Hem marcat un camí que ha segut debatut fins arribar a un terme mig de consens en el que no ha guanyat ni una part ni atra.» Es dir, que estarÍem igual. Si se catalanisava el vocabulari en les escoles, se seguiria. Aixina se feu. Total que qui açò escriu pensa que si l'autoritat és cosa que se guanya o s'hereta, no tots la saben mantindre. No deixes les decisions en mans dels que pergueren, si no sempre guanyen els mateixos. Qui va creure en les normes fabristes les imposà. El PP, fins ara, ya sabem quínes defen. Perque continúen els llibres catalans en les escoles. I cada any, més i més chiquets estan en lèxic estrany omplint el seu cervell. El corcó del Nort fa el seu camí. El PP (¿valencià?) calla i mira cap a un atre costat. ¿O tenia raó Voltaire al dir: «La política és l'art de mentir aposta?