Mosques, de dia; mosquits, de nit

Imoltes més que ara, les veïes adés, pels pobles, quan en cada casa solia haver un corral i, en ell, se criaven alguns animalets. És més, per allí, no hi havia contenedors ni passava cap camió del fem ni femater que pels carrers de la ... capital anava dalt del carro dient: «Ama, ¿hi ha fem? ¿No? Puix si no el hi ha el farem.» I, aixina, chino-chano, ací parant i allà movent, recorria carrers sancers. Fem que en els pobles se guardava (per a més tart, lo poc que quedava, dur-ho al camp) ya que tot corral tenia el seu femer i plantes allí plantades que necessitaven alimentar-se. Com, també, hi estava la famolenca colla de pollets, gallines, ànets i conills que se menjaven les escasses sobres del dinar i del sopar. I no dic res dels berenars perque els chiquets sempre el feen fora de casa i mai sobrava res. Clar que si l'ama volia que els desperdicis desaparegueren pronte ho tirava al porquet, fora arròs o corfes de meló. Les de les taronges, no, perque éstes, una volta seques, servien per a encendre el foc de nyenya o de carbó. Papers, cartons i draps se guardaven per a quan passara el draper i poder fer barata per, gots,culleres i gavinets. Les botelles, se reservaven per a la conserva de tomata. Aixina que cap poal eixia al carrer en fem, pero sí que, a voltes, entrava portant en ell lo que algún que atre cavall o haca soltava i descansava.