Pataques, rollos i vienes

El pa, si era fet en farina de forment, prenia la forma de pataca, rollo o viena, segons els gust de cadascuna. Pataca que li servia a la dòna per a posar-li al seu home, en ella: una tortilla, o una botifarra i una llonganiça, un tros de cansalada, d'abadejo o de tonyina i endur-se-la al camp com a menjar del dinar de migdia.

Pataques que eren pròpies dels judeus -i no d'origen morú- perque per tindre forma de mija lluna, proclamaven el seu propi cicle llunar o sinòdic de 29'5 dies al mes i no el de 27'3 que era el solar.

Els pans, ara, han canviat de forma, encara que la que més se prodiga és la de la viena prima -com la baguet -francessa- o la del pa de poble, més ampla i assaonada; com abunden també els de molleta blaneta i quadradets i els casi torrats de reganyà. La sort que tenim hui en dia és que el pa a pocs els falta i, a lo millor, inclús els sobra, puix en algún súper i forn veïns, pa que no venen, el tiren al contenedor, perque ningú el compraria dur a l'endemà.

Pobres com aquells de saquet al coll demanant un rossegonet per l'amor de Deu hui no els trobarà, puix també la pobrea actual és diferent. Sí és cert que alguns demanen per caritat perque res tenen; com atres ho fan per la mala costum de no voler treballar. I no ne són pocs.