Quan me passejava per l'horta

Ara, per desgràcia, no la veig aixina mai. Ni tampoc, per molt que la busque, trobe barraqueta cebera, ni montanyeta d'arena, com, solia, a ver-la abans. Que, si ésta no cabia en el corral de la casa, al camp se duya i allí estava fins que se volguera plantar melons, ya que estos broten i naixen millor en terra solta i fullosa. Aixina que molts llauradors del meu poble, a la plaja de Cuiper -poblat de Foyos- anaven a robar-li de quan en quan algún que atre carro d'arena. Arena que servia lo mateix -com ya he dit- quan se volia plantar melons que quan se criava porc, per a que ella li servira de jaç.

Plaja a la que moltes famílies del meu poble de Moncada, o d'Alfara, Vinalesa, Carpesa, Massarrojos... visitaven, fent en carro el viage, per a passar, al sol, un dumenge o dia de festa, mentres els chiquets jugaven a la voreta de la plaja. Després, tots junts, igual se menjaven un entrepà de tomata en tonyina, que u de tortilla de creïlla, pero lo que mai faltava era - de postres- tindre una bona tallà de meló -que s'havia comprat allí mateixa o en Foyos- que sense cap de dubte era -i que crec que seran- els millors de tota Espanya.

Fa anys que per aquella plaja no vaig. Pense que, tant clara l'aigua no estarà; pocs carros per allí varats, i rara montanya d'arena pel camp.