Sentiment religiós

Difícil és remontar-nos a l'home del Cromanyó o al del Neardenthal i fixar en aquells hòmens eixe aguaitó de llei espiritual. Pero la paleontologia i la geologia, inclús, tenen molts esclavons que nos porten com en una cadena de mits i de llegendes de deus -per una espècie de panteisme del que l'antropoformisme trau divinitats a mansalva. Vullc dir que lo religiós ha segut consubstancial en l'home i aplegue a la conclusió de que lo religiós no és sols penyora d'ahir ni el descreure invent d'ara sino, abdós, de sempre. Creents, adictes a una fe que vixquen lliurement la seua creença i deixen que els demés facen lo que vullguen no crec que facen mal a ningú. En el carrer, que se manifesten com són i res més. En les càtedres, en els clubs, en les iglesies: raonaments i precs.

Estic perque s'ensenye lo que els pares vullguen: ética, els evangelis, l'història de les religions o la religió catòlica. Per a tots, respecte. Per cortesia o per tradició o per amor a una fe. Com se fa en les festes patronals. En armonia. En pòlvora de rebombori i sense dol per a ningú. Hi haurà qui anirà a les processons, atres, no; sols a vore el castell o la mascletà. Cadascú que siga amo dels seus sentiments, pero sense trencar la pau dels ciutadans creents. En EEUU coneguí moltes iglésies diferents a la meua. En totes elles veïa gent fervent. Una pau en sentiments que enriquia més i més ad aquell gran poble on viu tanta gent diferent.

Vaig estar poquet abans de tirar les Torres Besones. Encara hui me pregunte: ¿Les tiraren per odi o per fe? Més be crec que fora pel dimoni que es vol fer l'amo del poder.